L'història popular indígena d'Estats Units
L'història popular indígena d'Estats Units o L'història indígena d'Estats Units és un llibre d'història escrit per l'historiadora Roxanne Dunbar-Ortiz i publicat per Beacon Press en 2014. És el tercer d'una série de cinc llibres de revisió històrica que reconstruïxen i reinterpreten l'història d'Estats Units des de la perspectiva de diferents colectius marginats.[1] El 23 de juliol de 2019, la mateixa prensa va publicar Una història indígena dels Estats Units per als jóvens,[2] una adaptació de Jean Mendoza i Debbie Reese del volum original de Dunbar-Ortiz.
En este llibre, l'historiadora desafia hábilmente el mit fundador dels Estats Units i mostra cóm la política contra els pobles indígenes era colonialista i estava dissenyada per a apoderar-se dels territoris dels habitants originals, desplaçant-els o eliminant-els. El programa genocida que el règim dels colon dels Estats Units va desenrollar durant sigles ha segut omés en gran mida de l'història. L'autora revela cóm els natius americans, durant sigles, varen resistir activament l'expansió de l'imperi nortamericà.[3]
Sinopsis
editarL'història indígena d'Estats Units descriu i analisa un periodo de quatrecents anys de resistència indígena a la colonisació de les Américas. El llibre destaca els conflictes, les guerres i les estratègies indígenes i els llocs de resistència resultants.
El contingut del llibre en molts capítuls cronològics desafia lo que Dunbar-Ortiz articula com la mitologia fundadora del país floreciente, reforçat en el XIX pel concepte de la Doctrina del destí manifeste i la Doctrina del descobriment. En el llibre, Dunbar-Ortiz busca mostrar "cóm la política contra els pobles indígenes va ser colonialista i dissenyada per a apoderar-se dels territoris dels habitants originaris, desplaçant-els o eliminant-els". Detalla cóm el mit va sorgir dels imperatius del colonialisme de colon i ho descriu gràficament com la pren dels territoris dels habitants originals i el seu posterior desplaçament i eliminació a través de pràctiques genocida. Una manifestació del mit i expressió del genocidi s'identifica com el moviment per a matar a l'indi, salvar a l'home. També es descriu el predomini de pràctiques i valors antiindígenas celebrats en la cultura popular en els sigles XIX i XX a través d'escritors com James Fenimore Cooper, especialment en la seua novela i les posteriors interpretacions cinematogràfiques de L'últim mohicano; Henry David Thoreau; Walt Whitman; i en l'enormement popular El naiximent d'una nació de W. H. Griffith. Més allà de la cultura popular, L'història indígena dels Estats Units detalla cóm tals polítiques, pràctiques i valors es varen manifestar a través de les files de l'eixèrcit dels Estats Units en els més alts càrrecs del govern.
L'autora descriu els pobles prehispánicos i la seua història abans de l'arribada d'europeus a colonisar el territori nortamericà. Existien diverses nacions en cultures, economies, idiomes, societats i religions singulars. Estes nacions comerciaven entre sí en vasts sistemes de comunicació. Algunes nacions indígenes eren sedentarias en pràctiques d'agricultura, en millons de pobladors en el continent nortamericà. El territori no era verge i intacte en uns quants caçadors i recolectors, subjectes a la perspectiva europea que va percebre als indígenes com a chicotetes tribus incivilisades que no posseïen ni aprofitaven el territori al seu degut potencial.
L'autora descriu el context històric en Europa previ a la colonisació, i el seu passat de conquista durant les Creuades religioses, la reconquista espanyola i la colonisació d'Irlanda per part d'Anglaterra. Dunbar-Ortiz postula que una guerra contínua d'exterminació va ser efectuada per a eliminar a aquells que es varen resistir a la desposesión territorial. El restant va ser desplaçat contínuament cap a la nova frontera mentres el nou estat dels Estats Units s'expandia cap a l'oceà Pacífic i el sur. En repetides ocasions els tractats territorials eren ignorats per les noves administracions conforme creixia la colónia europea.
L'autora proseguix descrivint com esta història de colonisació no ha eliminat del tot la presència Indígena en Estats Units, a pesar del silenci històric i la narrativa del mit de la fundació d'una nació basada una història biaixada d'Excepcionalisme nortamericana de la llibertat i equitat entre totes les persones. L'autora conclou que esta visió d'expansionisme dels valors americans ha impactat la política externa del país.
Recepció
editarLa Campanya de Drets Humans va recomanar llegir i discutir el llibre com una forma de bregar responsablement en el Dia d'Acció de Gràcies.[4] Summit Daily i CounterPunch ho varen revisar, i este últim va destacar un tema del llibre: cóm les figures històriques tenien valors que eren consistents en el genocidi pero no ho associaven de colp i repent.[5][6] Salon va publicar un extracte al respecte el Dia de la Raça .[7]
Entre les diverses revisions, s'han destacat els problemes i tensions de principis del XXI en els EE. UU. La prensa indígena i una atra prensa que regularment inclou notícies indígenes també han publicat resenyes, com a Tribal College Journal,[8] i Sante Fe New Mexican .[9]
El reconeiximent del valor del llibre també ha aplegat en forma d'elogis i premis com el de Robin DG Kelley, autor de Freedom Dreams,[10] sugerix que este és el llibre més important sobre el tema de l'història d'Estats Units.[11] En 2015, va rebre el premi American Book Award[12] i el premi PEN Oakland-Josephine Mills a l'excelència en lliteratura.[13]
Referències
editar- ↑ «ReVisioning American History». ReVisioning American History.
- ↑ Dunbar-Ortiz (2019-07-23). An Indigenous Peoples' History of the United States for Young People, Boston, MA: Beacon Press. ISBN 978-080704939-6.
- ↑ https://blogs.20minutos.es/xx-siglos/2019/04/10/roxanne-dumbar-ortiz-historia-indigena-ee-uu/
- ↑ HRC staff. «This Thanksgiving, Support and Center Native American People». Human Rights Campaign.
- ↑ Wetherbee. «Book review: ‘An Indigenous People’s History of the O. S.’». Summit Daily.
- ↑ Proyect. «History in Ret: America According to Its Natives». CounterPunch.
- ↑ Dunbar-Ortiz. «North America is a crime scene: The untold history of America this Columbus Day». Salon.
- ↑ Denetdale. «An Indigenous Peoples’ History of the United States». Tribal College Journal.
- ↑ Sanchez. «"An Indigenous Peoples’ History of the United States" by Roxanne Dunbar-Ortiz». Sante Fe New Mexican.
- ↑ Kelley, Robin D. G. (2002). Freedom Dreams: The Black Radical Imagination, Boston: Beacon Press.
- ↑ Oxman. «The Most Important O. S. History Book You Will Read in Your Lifetime». CounterCurrents.
- ↑ «2015 American Book Awards». Archivat des d'el original, el 21 Feb 2020. Consultat el 16 Feb 2021.
- ↑ «The 25th Annual PEN Oakland-Josephine Mills Literary Awards». KPFA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La historia popular indígena de Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.