L'Apareguda (Alacant)
L'Apareguda és una pedania del municipi d'Oriola, en la comarca de la Vega Baixa del Segura, en Alacant, situada en la serra d'Oriola. Conta en 2155 habitants (INE, 2011).[1]
Ubicació
L'Apareguda és una pedania del municipi d'Oriola, en la comarca del Baix Segura (Alacant), que llimita pel nort en la serra d'Oriola, per l'oest en el barranc de Castella, l'antic camí que va des del barranc de Castella fins a la Rambla Salada (que en l'actualitat es diu carrer Juan Carlos I), la Rambla Salada fins a la seua desembocadura, i des d'ací fins a un mojón colocat junt al Riu Segura, en una llínea que travessa diferents propietats (en Racó dels Cobos) i, per lo tant, no es pot apreciar a primera vista ellímit perque no coincidix en camins, rambles, etc. que indiquen a simple vista la frontera en la veïna Regió de Múrcia, pel sur en el Riu Segura i per l'est en la Vereda Salazar, que nos unix al restant del municipi d'Oriola.
Orige de l'Apareguda
A lo llarc dels anys s'havia anat transmetent de forma oral cóm havia segut la troballa dellenç de la Verge, pero no se sabia en exactitut ni la data ni atres senyes d'interés, puix no es tenia coneiximent de cap document escrit que ho certificara. Va ser en setembre de 2001 quan Alberto Soto López va tindre la fortuna de donar en un manuscrit del XVIII de Montesinos que relatava en tota precisió cóm havien ocorregut els fets que, de manera molt resumida, són els següents: El dia 13 de maig de 1736 estava Jaime Trigueros llaurant en un bancal cridat El Olivar Vell quan de sobte se li va enredrar la reixa, i per més força que feya no podia traure-la. Va cridar llavors al seu mosso Ginés i entre els dos varen descobrir una concavidad en varis péntols de taules d'olivera i, entre ells, un llenç de poc més de tres pams d'alt en el proporcionat esgambi, molt maltractat per la humitat, que varen anar a llavar, i va anar llavors quan varen descobrir que tenien en les seues mans l'image de la Santíssima Verge María. A partir d'esta troballa la gent va escomençar a visitar la casa de Jaime Trigueros en assiduïtat per a adorar a la Verge, i açò va tindre com a conseqüència que la casa passara a ser lloc de devoció, convertint-se al final en una iglésia; dit d'una atra manera, l'actual iglésia de l'Apareguda era la casa de Jaime Trigueros. Per una atra part, el nom que rebia elloc a on va aparéixer ellenç era Els Esparragals, el qual va ser substituït per l'Apareguda, despuix de l'aparició de dit llenç. Tots els anys, el dia 13 de maig es commemora l'aniversari de la troballa, baixant a la Verge a muscles en romeria, des de l'iglésia fins al Hoyico. La primera romeria es va celebrar el 13 de maig de 2002. Per lo tant, no té cap fonament atres històries inventades sobre l'orige de l'Apareguda. Tota l'informació de la troballa es troba recollida en ellibre L'orige de l'Apareguda d'Alberto Soto López, que va ser editat per la comissió de festes de l'Apareguda 2003. La festa en honor a La nostra Senyora de Belén se celebra tots els anys l'última fi de semana de setembre (encara que es realisen activitats a lo llarc de tot el més, centrant-se fonamentalment en l'última semana).[2] A raïl de la publicació dellibre L'orige de l'Apareguda (2002), es du a la Verge en romeria tots els anys el dia 13 de maig, des de l'iglésia fins al Hoyico per a commemorar l'aniversari de la troballa (13 de maig de 1736).
Infraestructures
Tota la seua infraestructura important es troba dins o afores del poble. Els principals són l'iglésia La nostra Senyora de Belén, el centre cívic, el consultori mèdic i centre de majors, i el colege públic Nostra Senyora de Belén.[3]
Geografia
L'Apareguda és una pedania del municipi d'Oriola, província d'Alacant, Comunitat Valenciana. Està formada pels següents barris: Raiguero de Ponent, Raiguero de Llevant, Vereda Salazar, L'Arenal (se li coneix com “El barri”), Els Tres Ponts, Racó dels Cobos i L'Apareguda, que és el núcleu principal de tota la pedania, a on es troben la majoria dels servicis (iglésia, escola, cementeri, etc.), i que se li coneix com “El poble”. A nivell eclesiàstic funciona com una parròquia independent, la qual té, ademés de l'iglésia, una ermita en L'Arenal. A nivell d'ajuntament cal senyalar que té dos alcaldes pedáneos, un és el principal, que engloba a tota la pedania, mentres que l'atre pedáneo solament desenrolla les seues funcions en els núcleus de Racó dels Cobos, Els Tres Ponts, part de la vereda Salazar i L'Arenal, que és el núcleu principal de la zona d'horta. Abdós pedanies compartixen els mateixos servicis en L'Apareguda (núcleu principal), com per eixemple: Escola, mege, cementeri, iglésia, cáritas, etc. És el primer poble de la província d'Alacant, començant pel sur, limítrof en la veïna Regió de Múrcia, de la que nos separa en gran part de la pedania una rambla (Rambla Salada), el camí que puja a la serra, que és el carrer Juan Carlos I, i per la serra El barranc de Castella. Està travessada per la carretera CN-340, que passa per Raiguero de Ponent, L'Apareguda i Raiguero de Llevant. Per la seua banda, la carretera CV 916 de Camí d'Enmedio, que va des d'Oriola fins a Múrcia, travessa la pedania pel sur, passant per Racó dels Cobos, Els Tres Ponts i L'Arenal. També cal senyalar que des del núcleu de Raiguero de Ponent ix el Camí Vell de Fortuna cap a dita localitat, nom en el que és conegut, i aixina consta en les escritures dels terrenys i cases adjacents, pero que fa alguns anys, segurament per desconeiximent des de l'ajuntament d'Oriola, li varen posar el nom de carrer Tomello, que no té cap arraïlada, i que alguns veïns han intentat sense èxit revertir esta situació, per a tornar el nom original (Camí Vell de Fortuna). En la següent poesia es descriuen tots els barris que conformen esta pedania d'Oriola, L'Apareguda.
Demografia
L'Apareguda posseïx una població de 2200 habitants aprox. en 2015.[1]
Idioma
El parla de la nostra pedania és la pròpia de la nostra comarca, El Baix Segura, que és un castellà dialectal que les seues característiques més destacades són: -En primer lloc, l'existència d'un seseo que desapareix totalment en aplegar a la veïna Regió de Múrcia. -En segon lloc, l'existència de numerosos vocables d'orige català que estan introduïts en el nostre castellà dialectal. -En tercer lloc, és important senyalar dos aspectes importants: Per un costat, el castellà que parlem està cada volta més pròxim a l'estàndart. Per un atre costat, en l'escola s'estudia valencià des de fa molts anys, en lo que cada volta és major el coneiximent d'esta llengua. Al respecte, podem indicar que en ellibre Substrat català en el parla del Baix Segura, d'Alberto Soto López, s'explica detalladament l'orige de numerosos vocables d'orige català en el nostre castellà dialectal, que el seu autor denomina VALENTELLANO, que a sovint, per ignorança, moltes persones han aplegat a identificar-ho en el panocho murcià, el qual és un atre dialecte diferent, tant des del punt de vista delèxic com de la fonètica.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2021-07-06.
- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ governalia. es/wp-content/uploads/sites/17/2019/09/20170516_5.3.1.-RELACI%C3%93N-BIENES-INMUEBLES-MUNICIPAls-a-abr_17.pdf «Bens immobles municipals».
- ↑ Plantilla:Citalibro