Anar al contingut

Kussara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ubicació aproximada de Kussara, part inferior dreta, en el context de la regió del Antitauro i de la conca del Kizil Irmak en la moderna Turquia.

Kussara [lower-alpha 1] va ser una antiga ciutat anatolia, provablement pròxima a Şar o a Divriği. És coneguda per ser la sèu de la dinastia de Pithana i el provable lloc de decés d'Hattusili I, un dels primers reis hititas.

Ubicació

Kussara va ser una antiga ciutat anatólica, mencionada en texts i inscripcions de l'Edat del Bronze. Va estar situada al sur del Kizil Irmak, en l'Antitauro. La seua ubicació exacta és desconeguda, encara que provablement estava pròxima a Şar o a Divriği, localitats de la moderna Turquia.[7]

Història

Entre els governants anatolios que es coligaron contra Naram-Sense en el sigle XXIII a. C. estava Tisbinki de Kursaura, ciutat que alguns estudiosos identifiquen en Kussara.[4]

Kussara va ser la sèu de la dinastia de Pithana, qui a mitan de el sigle XVIII a. C. va conquistar la ciutat de Nesa i provablement va traslladar la capital del seu regne a esta última ciutat.[10] Les raons d'esta decisió varen ser potser d'índole estratègica.[11] El seu fill Anitta va alçar un vast regne despuix de vàries campanyes exitoses, fins que el rei de Purushanda va reconéixer finalment la seua supremacia en la regió.[14]

Fins a temps d'Hattusili I (segona mitat de el XVII), els reis hititas varen mantindre Kuššllaura com un dels seus centres de poder - el propi Hattusili I es feya cridar el home de Kuššllaura.[15] Despuix del trasllat de la capital hitita a Hattusa, Kuššllaura va escomençar a declinar.

Notes

  1. ↑ El nom s'ha transcrito en espanyol de diverses formes: Kussara,[1] Kuššllaura,[2] Kushshara.[3] Atres transcripcions en alfabet llatí són: Kussar.[4]

Referències

  1. ↑ Bryce, 2001, p. 62.
  2. ↑ Bernabé, Álvarez-Pedrosa, p. 77.
  3. ↑ Otten, 1992, p. 91.
  4. ↑ 4,0 4,1 Collins, 2007, p. 22.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  7. ↑ [5]; [6].
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  10. ↑ [8]; [9].
  11. ↑ Bryce, 2001, p. 63.
  12. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  14. ↑ [12]; [13].
  15. ↑ Burney, Charres (2004). Historical Dictionary of the Hittite (en anglés), Scarecrow Press, p. 108. ISBN 0810865645.

Bibliografia

  • (2000) Història i lleis dels hititas. Texts de l'Imperi Antic. El Còdic, Edicions Akal. ISBN 84-460-1123-9.
  • Bryce, T. (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 84-376-1918-1.
  • Collins, B. J. (2007). The Hittites and Their World (en anglés), Society of Biblical Literature. ISBN 978-1-58983-296-1.
  • Kuhrt, A. (2000). L'Orient Pròxim en l'Antiguetat (c. 3000-330 a. C.), Editorial Crítica. ISBN 84-8432-050-2.
  • Otten, H. (1992). «Hititas, hurritas i mitanios», Els imperis de l'Antic Oriente II. El fi del segon mileni, Sigle XXI d'Espanya Editors, pp. 84-152. ISBN 84-323-0041-1.


Referències