Purushanda
'___protected_title_0___' (també diversamente '___protected_title_1___', '___protected_title_2___' o '___protected_title_3___') va ser una antiga ciutat-estat en el centre d'Anatolia, situada al sur del ric Kızılırmak en lo que hui és Turquia. El seu lloc exacte encara no s'ha descobert. Pot haver estat situat al surest del llac Tuz, possiblement en el montícul d'Acemhöyük (ubicat en el llogaret de Yeşilova, Aksaray) aproximadament a 6 km al noroest de la ciutat de Aksaray.[1] Una atra possible ubicació és el montícul de Karahöyük prop de Konya.[2]
La ciutat es menciona prominentemente en els ___protected_title_4___, una colecció d'escrits hititas descoberts en Kanesh. És descrita com una important sèu de poder en la regió, descrivint al seu governant com a ___protected_title_6___ (rubā'um rabi'um___protected_title_5___šar tamhāri), que data de el XIV, conta un relat molt embellit del rei acadio Sargón I portant a terme una expedició contra el governant de Purushanda, Nur-Dagan (o Nur-Daggal). La narració és ahistórica, ya que aparentment retrata a Sargón del sigle 23 a. C. en un escenari anacrònic de el XIX Alguns estudiosos moderns ho consideren una obra de ficció, encara que la versió en idioma acadio també es va trobar entre les cartes de Amarna (Egipte), i pot tindre alguna base en fets històrics.[3]
En el història, Sargón anhela la batalla, pero els seus generals ho desaconsellen. No obstant, quan aplega un mensage d'un grup de mercaders acadios en Purushanda que supliquen l'ajuda de Sargón contra el opresivo Nur-Dagan, el rei movilisa al seu eixèrcit i marcha per un terreny difícil. Nur-Dagan tenia l'esperança de que les inundacions i el terreny frustraren a Sargón, pero el acadio va llançar un atac llampada que va culminar en la captura de Purushanda. Nur-Dagan és pres presoner i s'arrastra davant Sargón, declarant que és un rei poderós sense igual i potser jurant llealtat com un vassall. Despuix de tres anys, els acadios es varen retirar, duent-se els fruts de la terra com a botí de guerra.[3]
Purushanda apareix mencionada novament en les històries de les campanyes del governant hitita de el XVII, Anitta. El regne de Purushanda sembla haver segut un rival important de Kanesh, el regne governat per Anitta. El rei hitita va llançar una guerra contra Purushanda, que fins a llavors ostentava la supremacia de la regió,[4] pero segons la Proclamació de Anitta, un relat hitita de data posterior, el rei de Purushanda (citat com el ___protected_title_0___) es va rendir a l'eixèrcit hitita:[5]
El text indica que el dret de governar sobre el territori de Purushanda, simbolisat per les insígnies de l'oficina, el tro i el ceptre, va ser entregat a Anitta. El seu rei va ser reduït a l'estatus d'un vassall privilegiat, en dret a unir-se a Anitta en la cort de Kanesh en reconeiximent de la seua entrega voluntària i la seua abolengo. El regne mateix provablement va deixar d'existir en este punt i va ser absorbit pel territori governat pels hititas.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bryce, Trevor (2005). The kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford University Press, p. 25. ISBN 978-0-19-927908-1.
- ↑ Kuhrt, Amélie (1995). The ancient Near East, c. 3000-330 BC (en anglés), Routledge, p. 92. ISBN 978-0-415-16763-5.
- ↑ 3,0 3,1 Studevent-Hickman; Morgan, {{{nom2}}} (2006). «The ancient Near East: historical sources in translation», Chavales, Mark William (ed.). Old Akkadian Period Texts (en anglés), Wiley-Blackwell, pp. 24-27. ISBN 978-0-631-23580-4.
- ↑ Palleres; Álvarez Pedroso, {{{nom2}}} (2004). Història i lleis dels hititas. Texts de l'Imperi Antic. El Còdic., Edicions Akal, p. 79. ISBN 978-84-460-2253-4.
- ↑ 5,0 5,1 Bryce, p. 39
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Purushanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.