Kuros (NAMA 4890)
_in_attica,_540-530_ac_ca._01,_n._4890.jpg)
El Kuros de Merenda (NAMA 4890) o Kuros de Merenda és una estàtua grega de finals de l'época arcaica creada aproximadament entre 540 i 530 a. C., medix 1,89 metros d'altura i està fet de marbre de Desocupacions.[1][2][3] En l'actualitat, s'exhibix en la colecció d'escultures del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[4]
Descobriment
[editar | editar còdic]Extremadament ben conservat, encara mantenint alguns restants de pigments. Va ser descobert junt a la Kore de Frasiclea en l'actual Merenda, Grècia en 1972, a uns 40 km al surest d'Atenes.[2] La zona formava part de la necròpolis del demo àtic (Ática) de Mirrinunte.[2] La Kore de Frasiclea i el Kuros yacer in situ en una fossa poc profunda personalisada front a front, a 11 polzades de la superfície, en un anell de plom abocat entre els peus de les estàtues.[2][3]
Encara s'especula sobre cóm varen ser enterrades estes dos estàtues. Una teoria és que les estàtues varen ser enterrades abans de les guerres Mèdiques en la finalitat d'evitar la profanació, encara que es varen trobar en molt millor estat que el Perserschutt.[2][3]
Els erudits també especulen en la possibilitat de que les estàtues siguen les d'un germà i una germana, tallades per Aristión de Desocupacions, el nom de les quals es va trobar en la base de Frasiclea descoberta dos sigles abans, en 1729-1730.[5] Provablement eren membres dels alcmeónidas, que varen sofrir l'exili i la profanació causats pel tirà Pisístrato. [3][6]
Descripció
[editar | editar còdic]Té la cama esquerra alvançada.[7] El pèl del kuros, en unda diademes, s'organisa en rulls en forma de closca en la front i penja per l'esquena, en una diadema.En la front du rulls en forma de closca, en la part superior del cap són ondulats i en l'esquena pengen vint mechones en contes. La front és ampla i plana, i els ulls menuts i almendrados eixecutats en un estil "antic". [8][9][8] Els braços a penes separats de les cuixes pengen en els colzes una miqueta flexionados.[8] La seua mà dreta manté un puny natural en els dits escalonats, pero li falten la mà esquerra i abdós peus des dels turmells cap a avall i la mà esquerra des de la nina. També s'observa que es conserva el pigment roig, concretament al voltant del pèl, les celles i els peçons.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Archaic Period» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,500‐Year‐Old Statues Discovered Near Athens (in (en)), The New York Claves.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «The Poetics of Appearance in the Attic Korai:».The Poetics of Appearance in the Attic Korai.University of Texas Press.doi:10.7560/701809.
- ↑ «Collections» (en en).
- ↑ «Inscriptiones Graecae. Consilio et Auctoritate Academiae Scientiarum Germanicae editae. Vol. X: Inscriptiones Graecae Epiri, Macedoniae, Thraciae, Scythiae.».April/Mai.De Gruyter.
- 303–305.
- ↑ Svenbro, Jesper. Phrasikleia: An Anthropology of Reading in Ancient Greece (en en), Cornell University Press. doi:10.7591/9781501717680-004. ISBN 978-1-5017-1768-0.
- ↑ «LA MUCHACHA DEL LOTO».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «MERENTA EXCAVATION-FRASIKLEIA-KOUROS (Greek RADHA KRISHNA)» (en en). Consultat el 25 de març de 2024.
- ↑ Chippindale, Christopher (1 de giner 1996). “The Getty Kouros Colloquium: Athens, 25-27 May 1992.” (en). American Journal of Archaeology 100 (1): 185–185. doi:. ISSN 0002-9114.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kuros (NAMA 4890)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.