Anar al contingut

Kore de Frasiclea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kore de Frasiclea

La Kore de Frasiclea és una estàtua funerària grega arcaica de l'artiste Aristión de Desocupacions, creada entre 550 i 540 a. C. Va ser trobada cuidadosadament enterrada en l'antiga ciutat de Mirrinunte (l'actual Merenda) en el Ática i excavada en 1972. L'excepcional conservació de l'estàtua i la naturalea intacta dels elements de policromía fan de la Kore una de les obres més importants de l'escultura grega arcaica.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La Frasiclea i les korai áticas són les estàtues de el VI. millor conservades que existixen. Representen un tipo d'estàtua femenina arcaica destinada específicament a un us funerari.[2]

És una estàtua de marbre de Desocupacions que presenta una destacada policromía,[2] com s'aprecia en el cabell i el vestit. Es creu que la pell es va cobrir en un tipo de goma aràbiga per a donar-li un aspecte realiste. Esta pràctica també s'observa en la mateixa época, utilisada en els sarcòfecs de les mòmias egipcíaques.[3]

La seua conservació va tindre tant èxit perque va ser enterrada en una "fossa dissenyada a mida".[1] Es creu que les circumstàncies del sepeli es varen deure a la tornada del tirà Pisístrato. Com estava consolidant el poder polític sobre Atenes, a la seua tornada a la ciutat ell i els seus seguidors varen tractar d'expulsar de la ciutat a qualsevol família que no estiguera d'acort en la seua autoritat.[4] Els erudits creuen que la família dels alcmeónidas d'Atenes va ser la responsable d'encarregar l'escultura i del seu posterior sepeli. La frescura de l'estàtua indica que esta poderosa família encara plorava a la jove quan Pisístrato va retornar a Atenes. Açò es veu corroborat per l'absència de mutilacions en la Kore. Ademés, l'antic orador grec Isócrates va deixar constància de que els seguidors de Pisístrato «no només varen demolir les cases dels alcmeónidas, sino que inclús varen obrir les seues tombes».[4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom Frasiclea deriva de la paraula grega arcaica "kléos", que significa "fama".[4] La paraula era important per a la cultura grega arcaica i tenia un significat significatiu per a la família alcmeónida. Evidentment, part d'una tradició familiar dels alcmeónidas consistia en otorgar noms de pila derivats de kléos. Açò es repetix de generació en generació, inclosos els noms Megaklês, que significa gran fama, Kleisthénēs, que significa fama-forta, i Periklês, que significa àmplia fama.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Stieber, 2004, p. 1.
  2. 2,0 2,1 Stieber, 2004, p. 141.
  3. Claridge, 2011, p. 3.
  4. 4,0 4,1 4,2 Svenbro, 1993, p. 12.
  5. Svenbro, 1993, pp. 12-13.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
118-20.
  • (2010).Circumlitio. The Polychromy of Antique and Mediaeval Sculpture, Akten dones Kolloquium Liebieghaus Frankfurt 2008,.Stiftung Archäologie Electronic Resource.
188-217.