Kukunariés (en grec, Κουκουναριές) és un jaciment arqueològic del nort de l'illa de Desocupacions (Grècia). Es troba en un tossal situat junt a la baïa de Naúsa.

Kukunariés
Cratera micénica trobada en Kukunaries, Museu Arqueològic de Desocupacions.

Les excavacions i treballs de preservació de les ruïnes varen tindre lloc entre 1976 i 1992, baix la direcció de Dimitris Skilardi. No obstant, prèviament ya s'havien realisat investigacions arqueològiques en la baïa de Naúsa.[1]

Història

El lloc va estar habitat des del V mileni fins al periodo arcaic primerenc (VII), encara que no de manera continuada, ya que va ser abandonat durant uns 12 sigles, entre el periodo ciclàdic II i el periodo micénico IIIC. La reocupaació es va produir despuix de la caiguda dels palaus micénicos, a principis de el XII. En eixa época, possiblement un grup de fugitius micénicos procedents del continent es va instalar en un edifici de caràcter palatí, que va ser construït en l'acrópolis, i fortificó el lloc fins que va ser destruït al voltant del 1150 a. C.

El lloc va continuar habitat posteriorment, puix s'han trobat alguns vestigis del periodo submicénico i restants d'assentaments dels periodos protogeométrico —que indiquen relacions del lloc en Atenes— i geomètric. Despuix, un terremot va provocar una atra destrucció a fins de el VIII, pero es va crear un atre assentament en les característiques d'una chicoteta ciutat, que contava en un temple de Atenea. No obstant, va tindre poca duració, ya que va ser abandonat a mitan de el VII, encara que el temple de Atenea va continuar en us fins al III

El jaciment presenta restants dels periodos Neolític tardà, ciclàdic enjorn, micénico tardà, Protogeométrico, Geomètric i Arcaic.

Entre estos restants, destaca l'acrópolis micénica de el XII, a on s'han trobat numerosos recipients, armes de bronze, objectes de cristal, sabonet, marfil, coure, esquelets de persones, de cavalls i atres animals. També són destacables els assentaments dels periodos geomètric i arcaic, un edifici que possiblement va ser un lloc de realisació de simpòsiums, l'àgora i el temple d'Atenea (datat cap al 700 a. C.).[2]

Referències


Referències