Krusta

La Krusta va ser una versió de la pizza creada en la RDA (Alemània Oriental).

El restaurant Krusta-Stube (“la Casa de la Krusta”, en alemà) va obrir en maig de 1976 com el primer establiment de la Handelsorganisation (l'empresa estatal de la RDA dedicada al sector servicis) en oferir menjar italià en un gir germanooriental. D'esta manera, i a diferència de la pizza, la Krusta es preparava en una font de forn i era quadrada, en unes dimensions de 12 × 12 cm. Ademés, la seua massa era obscura, a pur de una mescla de farina de centeno i blat, a l'estil del Mischbrot, un pa típic alemà. Les seues primeres versions duyen rent, formage i s'oferien en ous, ceba o Đuveč (un estofat búlgar similar al pisto). També s'oferia una varietat anomenada Krusta Mar Negra.

El concepte va ser creat per un colectiu jovenil, mesclant plats tan diversos com la tortilla espanyola, la pizza o el Zwiebelkuchen turingio. El nom va nàixer de combinar el verp brutzeln (fregir) en l'adjectiu krustig (crujiente). Esta denominació no va ser ben rebuda per la prensa: el semanari dominical berlinés Sonntag va criticar el nom elegit per a vendre «una varietat de la pizza italiana» i ho va comparar en cridar al caviar «huevitas» (Roggi) o al gulash «pegote estofat» (Fleischmansch).

A mida que la seua popularitat va créixer, varen nàixer més variants de la Krusta, cada volta més diferents de la pizza. Algunes varietats populars incloïen la Krusta de pollet (en carn de pollet i verdures); la Krusta Spreewald (en chucrut, vedella i nata agre); o la Krusta diabla (en carn picante i formage). En molts casos, l'escassea d'alguns dels ingredients obligava a improvisar, substituint-los per uns atres. Açò va aumentar les classes de Krusta que s'oferien, encara indirectament.

En la caiguda del mur de Berlín, la krusta, a diferència d'atres plats típics de la RDA, va deixar de ser popular.