Kirishima (1915)
El Kirishima (霧島?) va ser un acorazar de la classe Kongō pertanyent a l'Armada Imperial Japonesa. Va ser el tercer membre de la seua classe participant activament en la primera fase del front del Pacífic, durant la Segona Guerra Mundial. Inicialment va estar assignat a operacions en aigües de China i Corea.
Historial de servici
[editar | editar còdic]
El Kirishima va ser construït per l'empresa Mitsubishi; el seu caixco va ser botat el 17 de març de 1912, terminat l'1 de decembre de 1913 i comissionat el 19 d'abril de 1915. Entre 1927 i 1930 es va realisar la seua primera modificació, entre les quals va estar l'adició de bulges antitorpedos, increment del blindage horisontal, canvi de la configuració de fumerals i reconstrucció del pont a un màstil pagoda, típic del disseny japonés. Estes modificacions es varen estendre a tota la classe Kongō.
En 1932, va participar en el cridat incident de Manchuria. De 1933 a 1934 va ser modificat en l'Atarassana Naval de Sasebo; se li varen afegir catapultes per a hidroavions de reconeiximent tipo Nakajima E8N. Despuix de les millores va ser classificat com acorazar ràpit, aumentant el seu tonellage en 4 000 tonellades.
En el periodo d'entreguerres va permanéixer en aigües de China durant la segona guerra sino-japonesa, servint com a buc de respal i de tropes.
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]En el preàmbul de l'obertura del front del Pacífic, durant la Segona Guerra Mundial, va ser assignat a la Flota Combinada. Durant l'atac a Pearl Harbor ocorregut el 7 de decembre de 1941, va escoltar als portaavions de la 1.ª Flota Aérea del vicealmirante Chūichi Nagumo en companyia del seu bessó el Hiei. Durant l'incursió els seus avions varen ser amprats en el reconeiximent aéreu previ a l'atac.
Durant 1942 va participar en diferents escenaris bèlics del Pacífic, donant cobertura en vàries operacions amfíbies durant l'expansió territorial japonesa. L'1 de març, junt en el seu bessó el Hiei, varen afonar al destructor nortamericà USS Edsall en el mar de Java i en juny, durant la batalla de Midway, va ser l'unitat pesada més propenca a la Força d'Atac i va donar cobertura antiaèrea al portaavions Akagi quan este va ser bombardejat per avions B-17 nortamericans. En eixa mateixa acció es va preparar per a remolcar a l'incendiat portaavions Hiryū, pero esta orde va ser cancelada per Nagumo. Els mesos posteriors va intervindre en la batalla de les Salomón Orientals (agost) i en la batalla de les illes Santa Creu (octubre).
Afonament
[editar | editar còdic]El 15 de novembre de 1942, durant el transcurs de la segona batalla naval de Guadalcanal, operant en combat nocturn clàssic contra la flota nortamericana, va ser sorprés a distància per el Plantilla:USS en una andanada de 406 mm dirigida per radar, quan sostenia un duel d'artilleria molt favorable en l'averiat acorazar Plantilla:USS també artillado en 406 mm. El fòc nortamericà dirigit per radar va resultar molt efectiu i precís en 20 impactes d'alt calibre (varis baix la llínea de flotació) i 17 de 5 polzades (tots en la superestructura) confirmats que varen danyar fatalment al Kirishima deixant-ho fora de control. El primer colp de 16 polzades va ser en la torre màstil pagoda a l'altura del tercer nivell que va matar a tota l'oficialitat d'eixa zona.
També va ser averiat el destructor Plantilla:Barco que escoltava al Kirishima. El Kirishima sorprés pel fòc per radar va rebre segons els americans nou impactes de proyectils de 16 polzades i quaranta impactes de proyectils de 5 polzades en conseqüències devastadores. L'últim impacte va ser en el timó deixant-ho travat 10° a estribor.
Els incendis varen començar en vàries seccions del Kirishima, mentres que la sala de radi de proa va ser destruïda, els hidrómetros de les torretes número 3 i 4 es varen detindre i la direcció del buc va colapsar. Les seues sales de màquines varen permanéixer operatives durant un temps, pero la seua sala de mecanismes de govern estaven completament inundades, per lo que era impossible obrir-se pas. Finalment, les sales de màquines es varen tornar intolerables per l'aument de la calor i la majoria dels ingeniers varen morir a pesar de que se'ls havia ordenat evacuar. Solament la sala de màquines central podia obrir-se pas, pero solament a la velocitat més llenta. Els incendis supostament baix control varen guanyar força i varen amenaçar en detonar els polvorins de proa i popa. [1]
Es varen emetre órdens des del pont per a inundar-los. Les solicituts de remolc al travessia llaugera Nagara varen ser negades i els intents d'evitar l'inundació de la sala del mecanisme de govern també varen fracassar i el barco es va quedar al garete. El capità Sanji Iwabuchi va donar l'orde d'abandó retirant el retrat de l'emperador del buc solicitant l'ajuda als destructors Asagumo i Teruzuki que s'acostaren per a transferir a la tripulació. Un brusc canvi d'escora seguida de l'inici de l'afonament casi va atrapar al Teruzuki de ser esclafat per la superestructura llançant a l'aigua a 300 mariners els quals varen ser rescatats pel destructor Samidare.
El Kirishima es va afonar donant tornada de campana a les 0125 (hora japonesa, 0325 hora local) en un punt a onze milles en rumbo a 265 graus al noroest de l'illa de Savo, no molt llunt d'a on s'havia afonat l'acorazar Hiei dos dies arrere. Sesenta y nueve oficials i 1.031 hòmens varen ser rescatats pels destructors. 209 hòmens de la seua tripulació varen perir en el buc.
La documentació japonesa va reportar que els primers impactes varen colpejar cap a avant, trencant les dos torretes del canó principal davanter i despuix d'una breu pausa va ser alcançat en la popa.
Derelicte
[editar | editar còdic]En 1992, el doctor Robert Ballard ho va descobrir quan explorava l'anomenada baïa del Fondo de Ferro en els voltants de l'illa de Savo, a més de 1100 m de profunditat, completament volteado i enterrat en el fanc i sense el seu castell de proa.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kirishima (1915).
Referències
[editar | editar còdic]- Editorial Sant Martin-La Flota d'alta mar japonesa -Richard Humble; Armes n.º 13.
- Historial de moviments del Kirishima (en anglés).
- La flota perduda de Guadalcanal-( video-documental ) per Robert Ballard.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kirishima (1915)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.