Hiryū (1939)
El Hiryū (飛龍 dragó volador?) va ser un portaavions modificat de la classe Sōryū. Va prendre part en l'atac a Pearl Harbor que va iniciar la guerra del Pacífic, i va ser destruït el 5 de juny de 1942 per un atac aéreu en la batalla de Midway.
Disseny i construcció
El Hiryū va ser construït en Yokosuka, sent botat el 8 de juliol de 1937. El seu disseny era compartit en el seu cuasigemelo Sōryū, pero en la salvetat de la forma de la roda de la proa, la llongitut de la pista de casi 4 m més i l'ubicació del pont-illa, al costat de babor i més feya centre-popa, en lloc de ser colocat usualment a estribor i més cap a proa, presentant la mateixa ubicació que el portaavions Akagi. Com casi la majoria dels portaviones japonesos, el Hiryū no contava en blindage horisontal adequat i era molt vulnerable als bombarders en picat. Al moment de les seues proves de mar, el Akagi com el seu cuasigemelo, el Hiryū varen ser considerats un dels més moderns portaviones i el més ràpit en el seu temps.[1]
Historial de servici
Pearl Harbor
- Artícul principal → Atac a Pearl Harbor.
En 1941, baix el mando del capità de navío Kaku Tomeo, el Hiryū va ser assignat a la 2.ª Divisió de Portaavions. El 7 de decembre de 1941 va llançar una onada d'avions contra l'illa d'Oahu. Dèu Nakajima B5N varen prendre com a objectius l'USS Arizona i l'USS Califòrnia. Atres huit B5N varen atacar l'USS West Virginia, l'USS Oklahoma i l'USS Helena. Finalment, sis Mitsubishi A6M varen atacar les bases aérees de Wheeler Field i Barbers Point.
Wake i Austràlia
En rut de tornada a Japó, des del 21 de decembre al 23 de decembre de 1941, va llançar atacs aéreus de ablandamiento sobre l'illa Wake. En giner de 1942 va recolzar l'invasió de Ambon, en les illes Molucas. El 19 de febrer de 1942, junt al seu portaavions bessó Sōryū va llançar un atac contra el port de Darwin, al nort d'Austràlia.
Raid de l'oceà Índic
En març de 1942, va prendre part en la Batalla de la Mar de Java, atacant bucs aliats i afonant el carguero neerlandés Poelau Bras. En abril de 1942 va prendre part en el raid de l'Oceà Índic, atacant bases de la Royal Navy en Colombo i Trincomalee, en Ceilan, i ajudant a afonar les travessies Cornwall i Dorsetshire, el vetusto portaavions HMS Hermes i el destructor d'escolta australià HMAS Vampire. El 19 d'abril va perseguir als portaavions nortamericans USS Hornet i USS Enterprise, en acabant de que estos llançaren l'incursió Doolittle, pero no va conseguir alcançar-los.
Batalla de Midway
- Artícul principal → Batalla de Midway.
.jpg)
.jpg)
El 4 de juny de 1942, baix el mando del contraalmirante Tamon Yamaguchi, va participar en la batalla de Midway. A les 04:30 va llançar un atac contra l'illa de Midway, destruint avions i danyant instalacions. Yamaguchi va ignorar l'orde donada per Nagumo de canvi de torpedos per bombes mentres el restant feya el canvi. Dit canvi va ser decisiu i en un moment crític, lo que va costar la batalla al Japó.
En acabant de que els portaavions japonesos Kaga, Sōryū i Akagi anaren destruïts per atacs aéreus cap a les 10:25, el Hiryū que estava en l'extrem nort de la formació i cobert per núvols no va ser detectat pels avions americans; era l'únic portaavions operatiu. Yamaguchi, fent gala de la seua tire, va prendre l'iniciativa de buscar i destruir a la força operativa enemiga que estava prop i va navegar rumbo a l'est en busca dels portaavions americans, llançant avions exploradors en un ampli palmito. Una hora més tarde un dels seus avions va comunicar que havia detectat a un portaavions navegant prop. En efecte, era l'USS Yorktown, que acabava de llançar la seua força en busca d'enemics. El grup d'atac del Hiryū, compost per 18 bombarders en picat i sis caces al mando del tinent de navío Michio Kobayashi (veterà pilot que havia pres part en totes les operacions de l'esquadra de portaavions de Nagumo), va ser llançat a l'aire a les 10:50.
A penes varen estar en l'aire els avions de Kobayashi. Un segon grup, al mando del tinent Jōichi Tomonaga, format per 10 avions torpederos i sis Zero, es va preparar també per a l'envolament i va ser llançat a les 12:45. El gros de Kobayashi havia seguit a algun dels avions d'atac del Yorktown i ara es concentrava sobre el buc insígnia de Fletcher. El Yorktown es va defendre bravament, usant els avions escoltes, els Wildcat -per primera volta més numerosos que els Zero d'escolta- varen superar la defensa japonesa i varen atacar als Val. Solament varen sobreviure 5 avions dels 24 llançats. Del segon grup varen derribar a dèu d'ells (comprés el de Tomonaga), i atres dos varen ser abatuts per l'artilleria antiaèrea de les travessies d'escolta. Els atacs varen danyar greument al Yorktown, deixant-ho casi sense propulsió. Posteriorment, el submarí japonés I-168 ho acabaria d'afonar.
Mentres es prepara una tercera onada per a terminar en el portaavions americà averiat, el Hiryū és atacat a les 17:03 per tretze bombarders en picat del USS Enterprise. Quatre bombes ho alcancen; tres en la part davantera de la coberta de vol, i una atra més prop del pont. Les explosions varen iniciar incendis en els hangars i baix la coberta d'envolament en eixe sector, i encara que la sala de màquines i per això la propulsió del portaavions no va resultar afectada, els incendis per la gasolina d'aviació no varen poder ser controlats. Molts marins de coberta varen morir abrasados per les flames.
A les 21:23 es varen detindre els motors, i a les 01:58, una enorme explosió va fer botar la coberta de l'ascensor de proa que va caure sobre el pont, deixant exposts els seus incendiats hangars. No obstant, el Hiryū no es va afonar per causa de l'atac en sí, el seu caixco estava indemne i les seues màquines estaven operatives; de fet, la tripulació de la sala de màquines composta per 35 hòmens va permanéixer per la seua pròpia decisió despuix de l'abandó del buc. [2] [3]
Yamaguchi va rebre l'orde d'afonar el portaavions. Poc despuix es va donar l'orde d'abandonar la nau, sent arreplegats els supervivents pels destructors Kazagumo i Makigumo, de classe Iūgumo. El contraalmirante Tamon Yamaguchi, cap de la 2.ª Divisió de Portaavions i el capità de navío Kaku Tomeo, varen permanéixer a bordo del Hiryū; el retrat de l'Emperador va ser traslladat a un destructor per l'oficial Toshio Abe (futur comandant del Shinano). Els destructors varen disparar al portaavions dos torpedos per a evitar la captura del mateix. A les 9:12 finalment es va afonar.
Atres 350 hòmens ya havien perit en anterioritat pel bombardeig, els incendis o les explosions secundàries. Finalment, 35 supervivents, tots del quarto de màquines, varen ser rescatats més vesprada per l'Armada dels Estats Units, i fets presoners.
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hiryū (1939).
Referències
- ↑ (2022) The aircraft carrier Hiryu-Anatomy of de ship, Osprey Publishing, p. 19. ISBN 9781472840264.
- ↑ Crew survival Hiryu
- ↑ Hiryu POWS
Bibliografia consultada
- Stefan Draminsky-The aircraft carrier Hiryū-Anatomy of the ship (2022), ISBN: HB 9781472840264
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hiryū (1939)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.