Kintoreíta
La kintoreíta és un mineral, fosfat de plom i ferro en hidroxilos. Va ser descrita per primera volta a partir d'eixemplars trobats en la mina a cel obert de Kintore, en Broken Hill, Nova Gales del Sur (Austràlia), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom fa referència a la localitat.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La kintoreíta forma part de la família de la família de l'alunita - jarosita, formant una série en la segnitita, que és anàlec en arsènic. Els eixemplars d'un mateix jaciment poden representar membres de la série pròxims a un extrem o a un atre. També pot considerar-se a la kintoreíta com l'anàlec en ferro de la plumbogummita. La seua composició és complexa, ya que als elements de la fòrmula s'unix en ion arseniat (la série en la segnitita és casi completa, encara que no és una solució sòlida ideal) i ademés el sulfat, carbonat, Zn i Cu.[1] Els aniones XO4 es troben de forma desordenada, com en la beudantita, i no en forma ordenada, com en la corkita.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La kintoreíta es troba com a mineral secundari en l'alteració de jaciments de plom en fosfat, associada a piromorfita o fosfohedifana. Es coneix en vàries decenes de localitats, la majoria europees. Els millors eixemplars són provablement els de la mina Clara, en Oberwolfach, Baden-Würtemberg (Alemània).[3] En Espanya, s'ha trobat en la mina d'El Horcajo, en Almodóvar del Camp (Ciutat Real), en la mina La Coloma, en Albarzer la Major (Càceres) i en la mina Ruxidora, en Meredo, Vegadeo (Astúries).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mineralogical Magazine, 59, 143-148.
- ↑ Mineralogical Magazine, 61, 123-129..
- ↑ «Kintoreite. Mindat».
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 123-124.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kintoreíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.