Anar al contingut

Segnitita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Segnitite-Lepidocrocite-170219.jpg
Segnitita

La segnitita és un arseniat de plom i ferro en hidroxilos. Li la va descriure com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars descoberts en l'explotació a cel obert de Kintore, en la mina de Broken Hill South, Broken Hill, Nova Gales del Sur, Austràlia. El nom és un homenage a Edgar Ralph Segnit (1923-1999), que va treballar com geólogo i gemólogo en el CSIRO, Melbourne (Austràlia).[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La segnitita forma una série en la beudantita, substituyendo el grup (TORRE3OH) per un grup (SO4). Ademés dels elements presents en la fòrmula, pot contindre també cantitats menudes de antomonio, coure i zinc substituyendo al ferro.[2] Estructuralment és l'anàlec en arseniat de la kintoreíta. Es presenta casi sempre com microcristales de color marró anaranjado, groguenc o verdoso, en morfologia romboèdrica. El romboedro més habitual és l'agut, encara que tambieán és freqüent el que té els ànguls pròxims a 90°, lo que dona als cristals aspecte de gavetes. Es enceintran també cristals en desenroll tabular o inclús laminar.[1]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La segnitita és un arseniat relativament freqüent, coneixent-se en més d'un centenar de localitats.[3] Ademés d'en la localitat tipo, s'han encontardo eixemplars interessants en les mines d'Alt dones Quelhas do Gestoso, São Pedro do Sul, (Viseu) Portugal.[4] En Espanya s'ha trobat en vàries localitats, entre elles el grup miner Sant Nicolás, en Valle de la Serena (Badajoz), La mina La Sultana, en Gomesende (Orense) i les mines María Josefa i Sol, en Rodalquilar (Almeria) i la mina Cuba Espanyola, en Pechina (Almeria).[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 The American Mineralogist, 77, 656-659..
  2. Geology of Ore Deposits, 58, 600-611.
  3. «Segnitite. Mindat».
  4. Lapis, 27 (1), 42-46..
  5. Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 122-123. ISBN 978-84-95063-96-0.