Kinosternon flavescens
La tortuga de pantà groga (Kinosternon flavescens) és una espècie de tortuga de la família Kinosternidae. Es distribuïx pel nort de Mèxic i el centre d'Estats Units.
Distribució
[editar | editar còdic]- Mèxic: Chihuahua, Coahuila, Nou #León i Tamaulipas.
- Estats Units: Arizona, Colorat, Illinois, Iowa, Kansas, Misuri, Nebraska, Nou Mèxic, Oklahoma i Texas.
La seua presència és incerta en Veracruz (Mèxic) i en Arkansas (Estats Units).
Descripció
[editar | editar còdic]La tortuga de pantà groga és un chicotet reptil de color vert oliva. El seu nom prové de les àrees de color groc de la seua gola, cap i en els costats del seu coll. El forre del fondo és de color groc a marró en dos frontices, lo que permet a la tortuga tancar cada extrem per separat. La coa del mascle té una espina dorsal contundent en el final, pero la coa de la femella no la té. Viu uns 15 anys de mija.
Alimentació
[editar | editar còdic]Les tortugues grogues són omnívoras. La seua dieta inclou cucs, carrancs de riu, granotes, caragolés, peixos, sanguisolas, taperots i uns atres insectes aquàtics i invertebrats. També s'alimenten de la vegetació i de la matèria morta i en descomposició.
En la primavera el seu aliment principal és el camarón que troben en les aigües poc profundes de les seues estanys, ademés de cucs o larvas que puguen trobar. Mengen cucs que passen per davant d'elles mentres hibernan, encara que no busquen aliments, estan en alerta per a caçar lo que estiga disponible.
Reproducció
[editar | editar còdic]Les tortugues aquàtiques femellas excaven un niu en el sol prop d'una font d'aigua, depositen les seues ous i es van, pero les tortugues d'esta espècie presenten un patró d'atenció materna. És l'única tortuga que s'ha observat que es queda en els ous per un periodo de temps. La femella posa 1-9 ous i es queda en els ous per un periodo de temps d'unes poques hores fins a 38 dies. Es creu que la femella es queda per a mantindre als depredadors llunt dels ous. També es va observar que les femelles orinen en els seus nius en els anys secs. Es creu que açò ajuda en la taxa d'èxit d'eclosió dels ous en els anys secs.
Es creu que en el seu hàbitat natural les pluges de primavera induïxen a les tortugas per a començar a anidar. Els ous eclosionan en l'autumne i algunes críes abandonen el niu i passen l'hivern en hàbitats aquàtics, pero la majoria de les críes es queden en el niu i esperen fins a la primavera per a eixir i botar a l'aigua. Açò es creu que ajuda en les taxes de supervivència de les crío, ya que alguns cossos d'aigua es congelen durant l'hivern. Un atre benefici de l'espera d'eixir en la primavera és que les críes entren en un entorn d'aument dels recursos, tals com a calor, llum i menjar.
Referències
[editar | editar còdic]- O'Shea, Mark; Tim Halliday (2010). Reptils and amphibians. London: Dorling Kindersley. pp. 46. ISBN 9781405357937.
- Agassiz, 1857 : Contributions to the Natural History of the United States of America. Little, Brown & Co., Boston, vol. 1, p. 1-452 (text integral).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kinosternon flavescens.
Wikispecies té un artícul sobre Kinosternon flavescens.- Este artícul conté una traducció derivada de «Kinosternon flavescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.