Kimberley (Suràfrica)
Kimberley és la capital de la província de la Veta Septentrional, en la República Surafricana. Segons el pla urbà de Kimberley de 1998, la ciutat conta en uns 210 800 habitants i en uns 46 207 llars, dels que el 65 % ho componen "coloureds" i blancs. l'aeroport de Kimberley està situat a 7 quilómetros de la ciutat. La població es troba prop del riu Orange i és famosa per ser la localitat a on es va identificar per primera volta la roca kimberlita.
Història
[editar | editar còdic]La mineria i la fundació de la ciutat
[editar | editar còdic]En 1866 Erasmus Jacobs va trobar una chicoteta pedra blanca en les vores del riu Orange, en la granja De Kalk, arrendada als griquas, prop d'Hopetown. La pedra va resultar ser un diamant de 21,25 quilats (4,25 grams). En 1871 es va trobar en les ales de Colesberg Kopje un diamant encara més gran, de 83,50 quilats (16,7 grams), que va conduir a la primera febra del diamant en la regió. Quan varen aplegar mils de miners, el tossal va desaparéixer i el lloc que ocupava va ser conegut com The Big Hole (El Gran Forat en anglés).
En la zona es va construir una ciutat, New Rush, que va ser rebatejada com Kimberley el 5 de juny de 1873, en honor al llavors ministre d'Assunts Exteriors britànic per a les Colónies, John Wodehouse, primer comte de Kimberley. Els britànics, que tenien el control de la major part de Suràfrica, anexionaron ràpidament l'àrea de les mines de diamant, que es va convertir en la colónia britànica del Griqualandia Occidental. Açò va molestar als bóeres, degut a que volien que fora part del Estat Lliure d'Orange, ya que la zona es troba entre els rius Orange i Vaal.
La companyia més gran que operava en mines de diamants en Suràfrica era la Companyia De Beers, de Cecil Rhodes. Kimberley es va convertir ràpidament en la ciutat més gran de la zona, sobretot per una massiva immigració africana provinent de totes les parts del continent. Els immigrants varen ser acceptats en els braços oberts, perque la companyia De Beers necessitava mà d'obra barata per al treball en les mines.
Es varen excavar cinc grans forats en la terra, als que varen seguir les conducció d'kimberlita. La major de totes elles, la mina Kimberley o Big Hole cobria 170 000 m², alcançant una profunditat de 240 metros i en una producció de 3 tonellades de diamants. La mina es va tancar en 1914, mentres que tres dels clots restants —Du Toitspan, Wesselton i Bultfontein— es varen tancar en 2005.
En maig de 2000 en esta ciutat es va realisar una reunió de països productors de diamants pel que anys despuix es va establir un sistema de certificacions dissenyat per a evitar que els diamants conflictius entren en el mercat, en la denominació de Procés de Kimberley. En la ciutat es troba l'edifici que certifica este procés en els diamants procedents de Suràfrica.
Creiximent de la ciutat
[editar | editar còdic]Kimberley es va convertir el 2 de setembre de 1882 en la primera ciutat del hemisferi sur en instalar allumenat elèctric en els carrers.
La creixent importància de Kimberley li va permetre albergar una de les primeres Exhibicions Internacionals i Surafricanes en 1892. L'exhibició va ser inaugurada el 8 de setembre per sir Henry Loch, llavors Governador de la Província de la Veta de Bona Esperança. Es varen realisar exposicions d'art, una exposició de quadros de la colecció real de la reina Victoria I i maquinària i ferramentes per a la mineria entre atres objectes. En 1896 es va obrir en Kimberley la primera escola de mines de Suràfrica i posteriorment va ser traslladada a Johannesburgo que va resultar l'embrió de l'Universitat de la Witwatersrand. De fet, els primers dos anys les classes es donaven en Ciutat de la Veta, Grahamstown o Stellenbosch.
El 14 d'octubre de 1899, la ciutat va ser sitiada al començ de la Segona Guerra dels Bóeres. Les forces britàniques varen sofrir numeroses baixes en intentar alçar el sege. El 15 de febrer de 1900 es va alçar el sege, pero la guerra va continuar fins a maig de 1902. Per aquell temps, els britànics havien construït un camp de concentració per a albergar dònes i chiquets bóeres en Kimberley.
En 1913 es va obrir la primera escola d'aviació de Suràfrica i varen escomençar a entrenar-se pilots per al Cos d'Aviació Surafricana (South African Aviation Corps en anglés), més vesprada conegut com Força Aérea Surafricana (South African Air Force en anglés).
En Kimberley també es va obrir la primera bossa de valors del país. Kimberley va propondre en maig de 2007 al nou Kimberley Stadium com una de les sèus de la Copa Mundial de Fútbol de 2010, encara que finalment no va ser elegit.
Igualment la selecció uruguayana de fútbol la va elegir com búnker oficial de cara al Mundial, a on els pobladors de Kimberley els varen rebre en una fraternitat sorprenent i varen aprofitar l'oportunitat per a solicitar autógrafs de jugadors tals com Diego Forlán, Diego Lugano, Luis Suárez i Álvaro Pereira.
Clima
[editar | editar còdic]En la lliteratura
[editar | editar còdic]La novela de Juliol Verne L'estrela del sur (1884) està ambientada en les afores de Kimberley.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Martin Meredith (2007). Diamonds, Gold, and War: The British, the Boers, and the Making of South Africa. New York: Public affairs. p. 16. ISBN 1-58648-473-7.
- Roberts,Brian. 1976. Kimberley, turbulent city. Cape Town: David Philip pp 45-49
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kimberley (Suràfrica).- Kimberley en Google Maps (anglés)
- Diamond Mines (anglés)
- Aeroport de Kimberley (anglés)
- Informació de l'Aeroport de Kimberley (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kimberley (Sudáfrica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.