Big Hole

Big Hole

El Big Hole o mina Kimberley o Open Mine (Plantilla:Lang-af) és una mina a cel obert i subterrànea localisada en la ciutat de Kimberley, Suràfrica, que s'afirma és el major forat excavat a mà del món. El forat ara està ple d'aigua formant un chicotet llac. La ciutat de Kimberley tenia 185.207 habitants en l'any 2001.

Història

En 1871, un diamant de 83,50 quilats (16,7 g) va ser trobat en les ales de Colesberg Kopje, en la finca Vooruitzigt dels germans De Beers. La lluita que va seguir per les reclamacions va fer que al lloc se li cridara New Rush (nova febra); en un més 800 reclamacions varen ser registrades en la loma que varen ser treballades frenèticament per dos o tres mil hòmens. A mida que el montícul era excavat es va convertir en una mina, coneguda mundialment com a mina Kimberley. Des de mediats de juliol de 1871 fins a 1914 fins a 50.000 miners varen cavar el clot en picos i pala, obtenint 2.720 quilograms de diamants. El Big Hole conta en una superfície de 17 hectàrees i té 463 m d'ample. Va ser excavat fins a una profunditat de 240 m, pero després va anar parcialment farcidura en enrunes fins a reduir la seua profunditat a uns 215 m. Des de llavors, ha acumulat uns 40 m d'aigua, quedant el forat visible en uns 175 m de profunditat. Quan les llabors en superfície es varen tornar massa perilloses i improductives, el tubo de kimberlita de la mina de Kimberley va ser minat subterráneamente també per la companyia De Beers de Cecil Rhodes fins a una profunditat d'1.097 m.

En l'actualitat hi ha una iniciativa per a designar el Big Hole com Patrimoni de la Humanitat.

Vore també: Kimberley (Suràfrica)Història

L'excavació

La ciutat de Kimberley es va fundar a la vora del Big Hole

En 1872, un any despuix de començar a cavar, la població del campament de buscadors va créixer fins a unes 50.000 persones. A mida que alvançava l'excavació, molts hòmens varen començar a morir en accidents miners, encara que les condicions d'insalubritat, l'escassea d'aigua i de verdures fresques, aixina com l'intensa calor en l'estiu, també varen tindre el seu efecte. El 13 de març de 1888 els líders de les diverses mines varen decidir reagrupar les excavacions separades en una gran mina i una gran companyia coneguda com De Beers Consolidated Mines Limited, en els governadors de per vida com Cecil John Rhodes, Alfred Beit i John Rhodes. Esta gran companyia va treballar en Big Hole fins que va aplegar a la profunditat de 215 m, en una superfície d'unes 17 hectàrees i un perímetro d'1,6 km. El 14 d'agost de 1914, quan havien segut excavades més de 22 millons de tonellades de terra, produint 3.000 quilograms (14.504.566 quilats) de diamants, el treball en la mina va disminuir en acabant de que haguera segut ya considerat la major excavació feta a mà en el món.