Kilauea Iki

Kilauea Iki

Kilauea Iki —en espanyol «Menut Kilauea»— és un cràter secundari situat al costat del cràter principal Halema'uma'o, en el cim del volcà Kilauea.

Morfologia

Té forma de caldera de parets abruptes. Té 3 km de llongitut en la direcció este-oest, 1'5 km d'esgambi en direcció nort-sur i una profunditat de 244 m. En el seu extrem occidental s'obri cap a la caldera principal, i allí es troba el con de escorias Pu'o Pua'i, creat en l'erupció de 1959. El seu fondo actual és la superfície del llac de lava, hui solidificado, que va omplir la caldera en varis events durant l'erupció.

Erupció històriques

Erupció en el XV

Cap a mitat de el XV va tindre lloc una important erupció. Les senyes obtingudes per mig de datació per radiocarbono tiren una data d'inici ca 1945 i una duració aproximada de 50 anys. La lava va ser canalisada a través de tubos de lava, i va cobrir gran part de l'actual districte de Puna. Va ser presenciada pels primers pobladors hawaianos, a els qui va inspirar el mit de ʻAilāʻau, que en idioma hawaiano significa "devorador de boscs".

Erupció de 1959

En agost de 1959, un eixam de terremots profunts va ser detectat per l'Observatori Hawaiano de Volcans. En octubre els sismógrafs varen indicar que el cim del Kilauea s'estava omplint de nou magma. Entre setembre i novembre més de 1000 terremots varen ser detectats. El 14 de novembre, l'activitat va créixer en forma de magma i va fer el seu camí a la superfície i va esclatar a les 8:08 p. m., hora local. Una fissura es va obrir a través de la paret sur de Kilauea Iki i va començar a omplir el cràter en un llac de lava. Una font de lava va ser tirant lava a 60-80 metros d'altura fins al 17 de novembre. Açò va formar un con de cendra nou, cridat Puʻo Puaʻi (tossal chorrada).