Anar al contingut

Kibiro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kibiro

Kibiro és un chicotet poble peixquer d'Uganda situat en la vora sudoriental del llac Alberto.[1] Els habitants del poble no poden produir els seus propis productes agrícoles i deuen comerciar en atres comunitats per a cobrir la majoria de les seues necessitats.[2] Els habitants de Kibiro es mantenen principalment de la producció i el comerç de sal.[3] Pel seu valor cultural, este lloc va ser inscrit en la llista indicativa del Patrimoni Mundial de l'UNESCO el 10 de setembre de 1997.[4]

Entorn geogràfic

Kibiro està situat en el fondo del vall occidental del Rift, en el continent africà, i en la vora oriental del llac Alberto.[5] "Kibiro està en una ombra de pluja i té molta menys pluja que el país adjacent.[5] Es caracterisa per tindre un clima ventoso i càlit, en temperatures anuals que oscilen entre els 22,0 °C i els 29,3 °C.[1] “La planura costera de Kibiro té forma de triàngul; en la seua base formada pel fondo de l'escarpa, és apreciablemente més ampla que l'estreta planura al noreste, mentres que al suroest, entre Kibiro i Hoima, en alguns llocs no hi ha planura en absolut”.[6]"No hi ha carretera fins a Kibiro; l'accés principal és una sendera empinada que descendix per l'escarpa.[7] El sol de Kibiro és poc profunt i rocós, i l'escarpa adjacent crea una ombra de pluja local.[8] El poble actual de Kibiro és un assentament de vivendes relativament disperses que s'estén varis quilómetros a lo llarc de la planura costera.[8] Està dividit en dos parts principals per la vall de Mukihanga: la part més gran del poble està al suroest i es coneix com Bubare, la part al noreste es coneix com Kihenda.[9] La planura costera de Kibiro té dos nivells: una zona llaugerament més alta de terreny llaugerament inclinat, normalment pedregoso, que lindo en la base de l'escarpa; i una zona més baixa, més plana, a sovint pantanosa, d'arena, adjacent al llac pero separada d'ell per dos crestes de plaja.[10]

Història

La producció de sal en Kibiro és una indústria important.[11] L'economia de Kibiro gira entorn a la sal.[11] "Sense la seua indústria salinera, Kibiro seria provablement només un chicotet llogaret de peixcadors, sense els seus extensos i profunts jaciments arqueològics".[12] La sal és produïda exclusivament per dònes.[8] "La producció de sal en Kibiro es basa en la lixiviaació del sol salino, la salmorra resultant es hervir per a evaporar l'aigua".[13] El procés de producció de sal en Kibiro és una miqueta més sofisticat que uns atres.[14] El procés utilisat per a produir la sal en Kibiro reutilisa constantment el mateix sol.[11] "Este reciclage es conseguix escampant repetidament terra solta i seca sobre la superfície d'un jaciment salino humit, del que l'acció capilar induïda pel sol extrau l'humitat salada".[13] El procés d'obtenció de la sal comportava tècniques més tedioses que els relativament senzills métodos de recolecció amprats en els llac de cràter de l'equador.[15] En la tècnica única que es fa per a produir sal, es creu que lo més provable és que Kibiro mai es quede sense sal, l'única forma en que s'acabaria la sal és si les aigües termals se secaren, pero ans que això siga una possibilitat real, es creu que lo més provable és que els salineros es queden sense llenya.[16] La vora bunyoro del llac Alberto té relativament pocs recursos, llevat la sal produïda en Kibiro i antigament en atres llocs.[17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Connah, Graham (1996). Kibiro; The Salt of Bunyoro, Past and Present, London: British Institute of Eastern Africa, pp. 6.
  2. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro; The Salt of Bunyoro, Past and Present., London: British Institute of Eastern Africa, pp. 8.
  3. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Kibiro (Salt producing village) - UNESCO World Heritage Centre» (en en).
  4. ↑ Kibiro (Salt producing village) - UNESCO World Heritage Centre
  5. ↑ 5,0 5,1 Connah, Graham (1996). Kibiro; The Salt of Bunyoro, Past and Present, London: The British Institute of Eastern Africa, pp. 6.
  6. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 12.
  7. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 16.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Connah, Graham. “The salt of Bunyoro: seeking the origins of an African kingdom”. Antiquity.
  9. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 14.
  10. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 13.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Connah, Graham (1996). Kibiro The Salt of Bunyoro, Past and Present, London: British Institute in Eastern Africa.
  12. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 37.
  13. ↑ 13,0 13,1 Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 38.
  14. ↑ Connah, Gragam. “Salt-production at Kibiro”. Journal of the British Institute in Eastern Africa.
  15. ↑ Good, Charles M. “Salt, Trade, and Disease: Aspects of Development in Africa's Northern Great Lakes Region”. The International Journal of African Historical Studies.
  16. ↑ Connah, Graham. “The salt of Bunyoro: seeking the origins of an African kingdom”. Antiquity.
  17. ↑ Connah, Graham (1996). Kibiro: The salt of Bunyoro, past and present, The British Institute in Eastern Africa, pp. 10.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kibiro&oldid=875701»