Anar al contingut

Kharayeb

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kharayeb

Kharayeb (àrap الخرايب, al-Kharāyab) és una ciutat històrica del districte de Sidón en la governació de Líban Sur, de Líban. La ciutat es troba a 77 km al sur de Beirut i a una altitut mija de 190 m sobre el nivell del mar. La ciutat posseïx un ric llegat històric, en excavacions arqueològiques que revelen una complexa història d'assentaments que comprén des de la Prehistòria fins al periodo otomà. Els orígens de Kharayeb es remonten al periodo persa (539-330 a. C.), quan va eixercitar un paper fonamental en el panorama agrícola i econòmic de la regió, que va culminar en la construcció de la seua temple fenicio cap al VI

Història

Les excavacions arqueològiques realisades en Kharayeb i les seues afores han revelat un complex paisage d'assentaments que comprén varis periodos cronològics, des de la Prehistòria fins a l'época otomana (1516-1918). La regió va estar habitada des del Paleolític mig, com demostren numerosos ferramentes líticas.[1] Els primers indicis d'us agrícola en periodos històrics procedixen del jaciment de Jemjim, prop de Kharayeb, a on es va descobrir una estela de l' Edat del Ferro Final.[2] Les excavacions també han trobat un assentament rural en un complex sistema de cisternes de l'Edat del Ferro, i restants de vasijas de terracota que indiquen una ocupació que es remonta al segon mileni a. C.[1].

Durant el periodo aqueménida (539-330 a. C.), Fenicia va florir econòmicament i la població de les ciutats costeres va créixer, lo que va fer necessari optimisar els recursos en els seus respectius territoris.[3]

La política persa de foment de l'agricultura intensiva en zones de regadiu va favorir encara més este desenroll. La subsistència de Tir estava garantisada per l'establiment d'antics centres agrícoles rurals, que s'estenien des de la costa fins a Palestina meridional. Estes zones rurals, especialment les situades prop dels rius, varen eixercitar un paper crucial en l'economia de Tir i varen ser testics de l'aparició d'una série d'assentaments planificats.[4][3][5][6] En este context d'organisació territorial es va produir l'expansió de la ciutat de Kharayeb i es va iniciar la construcció de la seua temple fenicio cap al VI[4][1]

Figurillas del periodo helenístic (330-31 a. C.) de Kharayeb i Tir, d'influència grega, en una vitrina del Aeroport Internacional Rafic Hariri.


La ciutat moderna de Kharayeb data de mitan de el XIX. Cap a mediats d'eixe sigle, Kharayeb i les seues afores eren propietat de Nasif Al-Asaad, un resident de Zrarieh. Per raons que poden haver segut econòmiques o relacionades en el sistema feudal de l'época, la propietat de Kharayeb va passar a la família Qaddura, una prominent família de Sidón. Segons relats locals, en 1885 va tindre lloc una trobada entre les famílies Al-Asaad i Qaddura, en una zona coneguda hui com Dahr Al-Awamid (“Aflorament de les columnes”).[7] Despuix del decés del patriarca de la família, "Qadura Agha", la propietat va passar als seus tres fills: Raf'at, Bahjat i Muhtaram. En 1925, durant el Mandat francés en el Líban, la família Qadura va escomençar a vendre parceles de terra als residents i famílies del poble. Les famílies acomodades varen comprar terres, mentres que les menys pudientes varen reunir recursos per a adquirir parceles.[7]

Geografia

Kharayeb es troba en el districte de Sidón, en la Governació del Sur. Es troba a 77 km al sur de la capital, Beirut, al nort del riu Litani. Té una superfície de 6,44 km² i una altitut mija de 190 m. Llimita al nort en les ciutats de Adloun i Kouthariyet Al-Riz. A l'est, llimita en les ciutats de Arzai i Zrarieh, mentres que el Leontes traça el seu llímit meridional. La mar Mediterrànea es troba a l'oest.[8] Llimita al nort en les ciutats d'Adloun i Kouthariyet Al-Riz. A l'est, llimita en les ciutats d'Arzai i Zrarieh, mentres que el Leontes traça el seu llímit sur. El mar Mediterrànea es troba a l'oest.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 “Li sanctuaire phénicien de Kharayeb dans l'arrière-pays de Tyr” [The Phoenician sanctuary of Kharayeb in the hinterland of Tyre] (fr) . La Revue Phénicienne (Centennial edition): 201.
  2. ↑ Gubel, Eric. Art phénicien: la sculpture de tradition phénicienne (en fr), Paris: Réunion dones musées nationaux, p. 115. ISBN 978-90-5349-416-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Elayi, Josette. “The Phoenician Cities in the Persian Period” (en). Journal of the Ancient Near Eastern Society 12 (1).
  4. ↑ 4,0 4,1 Oggiano, Anada. “Li sanctuaire de Kharayeb et l'évolution de l'imagerie phénicienne dans l'arrière-pays de Tyr” [The Kharayeb sanctuary and the evolution of Phoenician imagery in the Tyre hinterland] (fr). Topoi (Supplément 13 La Phénicie hellénistique - Actes du colloque international de Toulouse): 241–242.
  5. ↑ Elayi, Josette. The History of Phoenicia (en en), ISD LLC, pp. 227–230. ISBN 978-1-937040-82-6.
  6. ↑ Jigoulov, Vadim S.. The Social History of Achaemenid Phoenicia: Being a Phoenician, Negotiating Empires (en en), Equinox Pub. Limited, pp. 131, 163. ISBN 978-1-84553-331-1.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Pascal, Moawad Bou Maroun. «Al Kharayeb - The Neighbor of the siga, encircled by lemon blossoms» (en ar).
  8. ↑ Localiban. «Kharayeb (Saida)». Data Center on Local Development in Lebanon.


Referències