Anar al contingut

Kettle (relleu)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Kettle (relleu)
Erro al crear miniatura:
Image de satèlit dels llac de kettle en la península de Yamal (nort de Siberia), junt al golf del Obi (dreta). Els colors del llac indiquen cantitats de sediment o profunditat.

Un kettle (també conegut com a clot de tetera o clot) és una depressió o un forat en un sandur format per la reculada de glaciars o el drenage d'aigües d'inundacions. Els kettle es formen com a resultat dels blocs de gèl que deixen els glaciars en reculada, que queden rodejats per sediment depositats per corrents d'aigua de desgel a mida que aumenta la fricció.[1] El gèl queda enterrat en el sediment i quan es derrite, queda una depressió anomenada kettle, creant una apariència de hoyuelos en la planura aluvial. Els llac solen omplir estes teteras; estos es diuen llac en forats de caldera. Una atra font és el drenage repentí d'un llac represado per gèl i quan el bloc es derrite, el forat que deixa és un kettle. A mida que el gèl es derrite, es poden formar muralles al voltant de la vora del forat de la tetera. Els llac que omplin estos forats rara volta tenen més de 10 m de profunditat, i finalment acaben sent colmatados pels sediment. En condicions àcides es poden formar turberas, mentres que en cas contrari es generen zones pantanosas de caràcter alcalino.

Descripció general

Les kettle són accidents geogràfics fluvioglaciales que es produïxen com a resultat de blocs de gele que es desprenen del front d'un glaciar en reculada i queden parcialment o totalment enterrats pel deslave glacial. El desgel glacial es genera quan corrents d'aigua de desgel s'allunten del glaciar i depositen sediment per a formar àmplies planures nomenades sandurs. Quan els blocs de gèl es derriten, queden hondonadas en els sediment d'estes planures, de manera que el desenroll de numerosos forats de kettles altera la superfície, i es forma un conjunt desordenat de crestes i montículs, que s'assemblen a la topografia denominada de kames i calderes.[2] Els forats de caldera també poden presentar-se en depòsits en forma de crestes de fragments de roca solts, cridats till.[3]

Els forats dels kettles poden formar-se com a resultat d'inundacions causades pel drenage repentí d'un llac represado pel gèl. Estes inundacions, cridades jökulhlaups, solen depositar ràpidament grans cantitats de sediment en la superfície del sandur. Els forats de les calderes es formen a partir de blocs de gèl rics en sediment que es derriten i que varen ser transportats i enterrats pels jökulhlaups. En observacions de camp i simulacions de laboratori realisades per Maizels en 1992, es va descobrir que es formen murallas al voltant de la vora dels forats de caldera generats pels jökulhlaups. El desenroll de distints tipos de muralles depén de la concentració de fragments de roca continguts en el bloc de gèl derretido i de la profunditat a la que el bloc va quedar enterrat pels sediment.[4]


La majoria dels forats dels kettles tenen menys de dos quilómetros de diàmetro, encara que alguns en el Mig Oest d'Estats Units superen els dèu quilómetros. El llac Puslinch en Ontario, Canadà, és el llac kettle més gran de Canadà i comprén 160 hectàrees. Fish Lake en les Montanyes Cascade del centre-nort de l'estat nortamericà de Washington té 200 hectàrees.[5]

Erro al crear miniatura:
Una tetera en les terres altes d'Isunngua, en el centre-oest de Groenlàndia

La profunditat de la majoria de les teteras és de menys de dèu metros.[3] En la majoria dels casos, els forats de laos kettles eventualment s'omplin d'aigua, sediment o vegetació. Si la tetera s'alimenta de rius o rieres superficials o subterràneus, es convertix en un llac de tetera. Si el kettle rep la seua aigua de la precipitació, del nivell freàtic o d'una combinació d'abdós, es denomina estany de kettle o chapull de kettle, si té vegetació. Els estanys de kettles que no es veuen afectats pel nivell freàtic generalment se sequen durant els càlits mesos d'estiu, en el cas del qual es consideren efímers.[6]

Pantans

Si la descomposició de la matèria vegetal orgànica fa que l'aigua d'una tetera es torne àcida, es transforma en una turbera. Per un atre costat, si els sols subjacents són a pur de calç i neutralisen llaugerament les condicions àcides, també es convertix en una turbera. Estos ecosistemes són tancats, ya que la seua única font d'aigua és la precipitació. Les turberas àcides i les calderes d'aigua dolça són casetes ecològiques importants per a algunes espècies simbiòtiques de flora i fauna.[7]

Un estany en la zona de senderisme de Hossa, Suomussalmi, Finlàndia
Erro al crear miniatura:
Numerosos llac hervidor voregen l'autopista Denali en Alaska

Kettle Moraine, una regió de Wisconsin que cobrix un àrea des de la baïa de Green Bay fins al centre-sur de Wisconsin, té numeroses calderes, morrenas i atres característiques glacials. Té molts llac, alguns dels quals medixen entre 61 m profunt.


Referències

  1. ↑ «Exploration of Glacial Landforms by Object-Based Image Analysis and Spectral Parameters of Digital Elevation Model».IEEE Transactions on Geoscience and Remote Sensing.
    1–17.doi:10.1109/TGRS.2021.3091771.
  2. ↑ Bennet, M and Glasser, N: Glacial Geology:Isse Sheets and Landforms, page 262. John Wiley and Sons, 1997
  3. ↑ 3,0 3,1 Tarbuck, I and Lutgens, F: Earth, page 351. Prentice Hall, 2002
  4. ↑ Bennett, M and Glasser, N: Glacial Geology: Isse Sheets and Landforms, page 267. John Wiley and Sons, 1997
  5. ↑ Schmuck and Peterson, 2002 Warmwater Fisheries Survey of Fish Lake, Chelan County, Washington, page 1, State of Washington, 2005
  6. ↑ «Glacial Formations -- The Slackpacker's Geology Primer». Slackpacker.com. Consultat el 2017-11-18.
  7. ↑ «Interests». Kmoraine.com. Consultat el 2017-11-18.