Keratón
Keratón (Plantilla:Lang-grc, Himno a Delos, també «hecho de cuernos»)[1] o Altar de les Banyes va ser un antic altar i santuari associat en l'illa de Delos, en Grècia. Els seus restants formen part del jaciment arqueològic de Delos, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. Més concretament, el jaciment forma part del santuari d'Apolo i Artemisa.[2][3][4]
El Keratón pròpiament dit era un altar dedicat a Apolo, del que es diu que estava fet enterament en les banyes esquerres d'animals sacrificats («kerata»), que estaven fermament units sense cap tipo de lligaça. D'ahí el nom associat a les banyes de l'altar.[2][5] En la mitologia grega l'altar va ser construït pel propi Apolo, que va utilisar les banyes d'un cérvol caçat per la seua germana Artemisa.[6] L'altar era un dels llocs més sagrats, si no el més sagrat, de tot el santuari i pot ser que també fora el seu centre primitiu. [7][8] L'antic altar de Delos es menciona, entre uns atres, en la «kerata» d'Homero.[9] i en el Odisea de Calímaco.[10][11] Es diu que Teseo va ballar una dansa laberíntica al voltant de l'altar a la seua tornada de Creta.[5]
Es trobava provablement en la part occidental del santuari d'Apolo i Artemisa, a l'oest dels temples d'Apolo (Temple dels Delios, Temple d'Apolo dels atenienses i Temple d'Apolo Poros) i Temple de Artemisa al sur. Els temples d'Apolo estaven orientats cap a ell, en el seu naos mirant cap a l'altar.[2][3][4][8] En el passat, el Keratón s'ha interpretat a sovint com un edifici en el lloc, que va ser construït a finals del periodo clàssic al voltant del 350 a. C. Va ser construït en Delos pels atenienses durant la cridada Segona Lliga ateniense, quan l'illa va tornar a estar baix domini ateniense. L'edifici era una estructura en forma de temple en un pronaos i una naos o cella. El friso de l'edifici representava els ardits de Teseo.[2][3]
No obstant, el verdader altar pot haver estat situat front a este edifici, a sovint cridat Keratón, a on s'han trobat els restants d'una estructura en forma d'àbsit. Daten dels anys 400 a. C.[7][8] És possible que abdós estructures substituïren a atres anteriors,[7][11] i es desconeix l'antiguetat real de l'altar. L'altar també va ser modificat posteriorment i va seguir en us a lo manco fins al 100 a. C.[7]
En l'antiguetat tardana, l'altar fet en les banyes de Delos va ser considerat per alguns com una de les Sèt Maravelles del Món. Per eixemple, Marcial va substituir Colós de Rodas pel Keratón en la llista.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library| Tufts University.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Delos, Keraton» (en en). Perseus. Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 4,0 4,1 (2008) «Delos», Greek Island Hopping 2008 (en en), Thomas Cook Publishing, pp. 216–225. ISBN 978-1-84157-839-2.
- ↑ 5,0 5,1 Plutarco. «Theseus 21».
- ↑ Harpers Dictionary of Classical Antiquities.Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gagarin, Michael (2009). Ancient Greece and Rome (en en), Oxford University Press, p. 380. ISBN 0195170725.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Constantakopoulou, Christy (2010). The Danse of the Islands: Insularity, Networks, the Athenian Empire, and the Aegean World (en en), OUP Oxford, pp. 32–33. ISBN 0191615455.
- ↑ Homero, Theseus VI,162-165.
- ↑ Cálimaco: Odisea III,61-64.
- ↑ 11,0 11,1 CHS Research Bulletin. A publication of the Center for Hellenic Studies.Consultat el 2024-07-25.
- ↑ Saudi Aramco World.31(3)
- 14–27.Consultat el 2024-07-25.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Keratón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.