Kenbet

Un kenbet (qnb.t), en l'Antic Egipte, era un tribunal de justícia local.

Encara que existixen evidències de kenbets des de la Dinastia XI, quan més es varen desenrollar va ser durant el periodo del Imperi Nou, els kenbets locals estaven formats per consells de vells encarregats de dictaminar sobre chicotetes reclamacions i disputes menors. En casos molt importants, s'assentava el Gran kenbet, presidit pel chaty, o inclús pel faraó (per eixemple, pel saqueig d'una tomba real, per robo comés per persones d'alt ranc o en sessions especials davant la Conspiració del harem de Ramsés III).

El sistema de kenbets va declinar a partir de la Dinastia XX. Llavors es varen impondre els sistemes oraculares com el método principal de resoldre disputes i determinar si un acusat era culpable o inocent.

Kenbet local

Estos kenbets locals no eren tribunals permanents, sino que reunien als notables més importants de la comunitat en funció dels casos a tractar. Podien ser caps de llogaret o de districte, diversos oficials i escrigues, indispensables per a prendre les notes necessàries.

Estos casos incloïen litigis menors, transaccions o testaments que devien registrar-se, incompliments de contractes (per eixemple, préstams d'objectes o diners, lloguer d'animals), disputes sobre la demarcació d'un camp, etc.

Ademés d'estos assunts civils o comercials, el kenbet devia pronunciar-se sobre assunts penals, generalment chicotets furts.

Florence Maruéjol explica aixina el funcionament d'estos kenbets:

"Una volta presentada la denúncia, en forma escrita o oral, el tribunal es reunia, a voltes en la porta d'un gran temple, per a escoltar a les dos parts en acabant de que hagueren jurat dir la veritat, citar als testics i portar a terme les investigacions que es consideraren necessàries. Cada quatre mesos, el kenbet enviava un informe de les seues activitats al chaty.

Gran kenbet

Durant l'Imperi Nou, varen existir dos Gran kenbets, un en cada capital, Tebas i en Heliópolis presidits pels chatys respectius, en el seu paper jurídic com a part de les seues àmplies funcions. Ademés de tractar en els grans delictes, cada Gran kenbet també servia com a tribunal superior per als kenbets menors dels respectius territoris del nort i del sur.

Bibliografia

• Bob Brier (2008). Daily Life of the Ancient Egyptians (en en), Westport: Greenwood Press. ISBN 978–0–313–35306–2.
• Manuelian, Peter Der (1998). Egypt: The World of the Pharaohs, Colónia, Alemània: Könemann. ISBN 978-3-89508-913-8.
• Florence Maruéjol (2006). L'Egypte ancienne pour els nuls ! (en fr), París: First Editions. ISBN 978-2-7540-0256-1.