Kel Ajjer

Els Kel Ajjer (també Kel Ajjar, Kel Azjar, o Kel Azdjer) són una confederació Tuareg el territori de la qual està situat entre Líbia i Argèlia, concretament en l'Oest de Líbia i l'est del Sàhara algerí, la seua capital tradicional és Ghat, i en menor mida Ubari, abdós ciutats estan en la regió de Fezán, en Líbia. Els Kel Ajjer parlen l'idioma tamahaq.
Territori
El territori dels Kel Ajjer ocupa la Província d'Illizi, en la part algerina i Ubari en el costat libio de la frontera. El territori va ser en l'Antiguetat el breçol de la civilisació dels Garamantes.[1]
Organisació
Fins a la colonisació, tot Ajjer estava baix l'autoritat d'un sol Amenokal (cap).[1]
L'últim, In Gueddazen ag Kalala, del cacicazgo dels Ourâghen (o Uraghen, Oreighen), va aplegar al poder en 1886.[1] No obstant, en l'aparició de la frontera entre Líbia i Argèlia en 1916, el cacicazgo tradicional es dividix en dos branques per a adaptar-se a esta realitat, inclús si es referixen al mateix ascendent, Mohamed ag Tu-n-Akerbas, fundador de la jefatura d'Ouraghen en el XVII.[2]
El Imanghassaten mai va acceptar el domini dels Ouraghen i va abandonar el centre d'Ajjer, és dir, la regió de Ghât, per a establir-se en Fezán, causant una divisió dins del cacicazgo.[1]
Finalment, el cacicazgo tuareg Kel Ajjer es va dividir en quatre grups:[1]
- el grup Oubari;
- el grup Ghât, format pel clan Ouraghen i els seus afluents;[1]
- el grup Targa, format pel clan Imanghasaten i els seus afluents, que viuen en la regió de Fezán;
- el grup algerí.
La confederació Tuareg Kel Ajjer té dos jefatures tuareg, en competència en Líbia: la Imanghasaten i la Ouraghen.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Diba Badi (2017). «Els Touaregs et li conflit en Lybie». Dynamiques Internationals, no 12,.
- ↑ Dida Badi. Ifri (ed.): «Els relations dones Touaregs aux États. Li cas de l'Algérie et de la Libie».
Bibliografia
- Gabriel Gardel, Els Touareg Ajjer, Éditions Baconnier, Alger, 1961, 388 p.
- Alain Sèbe et Roger-Louis Bianchini, En pays touareg : images choisies dones Touaregs Kel-Ahaggar et Kel-Ajjer, A. Sèbe, Vidauban, 1994, 191 p. (ISBN 978-2-903156-09-1)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kel Ajjer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.