Katholikón
Un katholikón (en griego: καθολικόν, «universal») és l'iglésia principal d'un monasteri o diòcesis en l'Iglésia ortodoxa. El seu nom deriva del fet de ser usualment el temple més gran en a on es congreguen per a celebrar els principals dies festius del any llitúrgic. En atres ocasions s'utilisarien temples o capellas més menudes. Este terme no sol amprar-se per les fonts bizantinas, ya que en el seu lloc ampraven la denominació de naos o, simplement, ekklesia. En Rússia, és comú per a un Katholikón tindre una iglésia més menuda en el sòtol que pot ser més fàcilment calfada durant l'hivern.
Un katholikón pot tindre característiques arquitectòniques especials com una càtedra (kathedra o tro episcopal) o un esonártex (nàrtex interior) i un exonártex (nàrtex extern), usats per a servicis especials com els mantinguts durant Semana Santa o la Vigília Pascual.
La llitúrgia solament podia tindre lloc una volta al dia en una iglésia. Per esta raó, els monasteris posseïen freqüentment vàries menudes iglésies secundàries i capelles ademés del propi Katholikón, generalment situat en el centre del complex monástico.
El cànon 59 del Concilie Quinisexto (Segon Concilie Trullano) estipula que els batisme deuen celebrar-se en les katholikai ekklesiai.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Oxford Dictionary of Byzantium, s. v. katholikon, vol. II, 1116 (En anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Katholikón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.