Kaskar
Kaskar o Kashkar (en siríaco clàssic: ܟܫܟܪ), va ser una ciutat en el sur de Mesopotamia, Iraq. El seu nom sembla originar-se del siríaco ܟܪܟܐ, karḵa que significa 'ciutadella' o 'ciutat'.[1] Atres fonts ho conecten en el siríaco ܟܫܟܪܘܬܐ, kaškarūṯá, 'agricultura' o 'labranza'.[2] Va ser fundada originalment en el Tigris, a l'atre costat del riu de la ciutat medieval de Wasit.
La ciutat va ser originalment una important ciutat sasánida construïda en la vora oest del Tigris, a on els deportats de parla grega del noroest de Síria varen ser establits per Sapor I a mitan de el III.[3]
Segons la tradició siríaca, es diu que Mar Mari va predicar i va realisar milacres allí, convertint a molts dels seus habitants al cristianisme.[3] Kaskar es va convertir en un important centre del cristianisme en la Baixa Mesopotamia i tenia la seua pròpia diòcesis (Diòcesis de Kaskar) que es trobava baix la jurisdicció de l'Archidiòcesis de Seleucia-Ctesifonte ("Província Patriarcal de Seleucia-Ctesifonte").[3]
Durant una gran inundació, el Tigris va deixar a Kaskar en la seua vora este. En l'época del califa omeya Abd al-Malik ibn Marwan, el governador d'Iraq al-Hajjaj ibn Yusuf va començar en 702 a construir la nova ciutat de Wasiṭ en la vora oest del nou ramal. Kaskar, que s'havia rebelat contra la seua autoritat, preferint seguir la fortuna d'Abd Allah ibn al-Zubayr i el seu germà Mus'ab ibn al-Zubayr, va ser castigada i abandonada a la seua sòrt. Finalment, va traslladar els restants de la població de Kaskar a Wasit, convertint la primera en un poblat fantasma.[1] Hui Kaskar ya no existix i la seua ubicació seguix sent incerta, de la mateixa manera que Wasiṭ, despuix de les brutals incursions sofrides pels cármatas, que varen massacrar a gran part de la seua població en el 930.
A mitan de el XII, Kaskar va desaparéixer com a sèu del bisbat.[3]
Persones de Kaskar
[editar | editar còdic]- Abraham de Kaskar (Kaskar, c. 492 - 586), autor d'una regla monástica i fundador del monasteri del mont Izla, prop de Nísibis, que va conduir a un periodo de renaixença en el monacato sirooriental.[4]
- Teodoro Bar Koni, distinguit exégeta assiri i apologista de l'Iglésia de l'Orient (nestoriana) que sembla haver florit a fins de el VIII.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mirecki, BeDuhn; Jason, {{{nom2}}} (2007). Frontiers of faith: the Christian encounter with Manichaeism in the Acts of Archelaus, BRILL, p. 10. ISBN 978-90-04-16180-1.
- ↑ «مدينة كشكر: أول مدينة مسيحية في بلاد الرافدين» (en àrap). Zahrira.net. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2009. Consultat el 14 de novembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Harrak, Amir (2005). The acts of Mār Mārī the apostle, BRILL, p. 69. ISBN 978-90-04-13050-0.
- ↑ Sabino Chialà, Abramo vaig donar Kashkar i la sua comunità, Edizioni Qiqajon, Magnano (BI), 2005, ISBN 88-8227-193-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaskar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.