Anar al contingut

Karibibita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Karibibita

La karibibita és un mineral arsenito (agrupat dins dels òxits en la classificació de Strunz), que va ser descrit com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars de löllingita alterada trobats en una pegmatita indeterminada rica en liti procedent de la zona de Karibib, Erongo (Namíbia). El nom procedix del de la localitat tipo.[1]

Propietats físiques i químiques

La karibibita apareix pràcticament sempre com microcristales o capilars extremadament fins, agrupats de forma divergent, constituint esférulas. Presenta color groc anaranjado en les agulles individuals i marró groguenc en la superfície de les esférulas més compactes. És soluble tant en àcit com en álcalis forts.[1] Químicament és un arsenito, en l'arsènic en valència 3. Este mineral és l'únic conegut que té dos aniones distints estructuralment, un formant cadenes i l'atre dímers.[2]

Jaciments

La karibibita és un mineral rar, format per alteració de arseniuros de ferro, principalment de löllingita, conegut en al voltant d'una vintena de localitats.[3] S'han trobat eixemplars notables en la mina Oumlil, districte de Bou Azzer, província de Uarzazat, Marroc,[4] i també la mina Aigüera, en Belalcázar (Còrdova), Espanya.[5][6] En Chile s'ha trobat en les mines Jote i Cap Negra, en Terra Groga, Copiapó.[7]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 von Knorring, O., Sahama, T.G. i Rehtijärvi, P.(1973).«Karibibite, a new Lleges mineral from South West Africa».Lithos, 6, 265–271.
  2. ↑ Colombo, F., Mugnaioli, E., Vallcorba, O., Garcia, A., Goñi, A. i Rius, J.(2017).«Crystal structure determination of karibibite, an Fe3+ arsenite, using electron diffraction tomography».Mineralogical Magazine, 81, 1191-1202..
  3. ↑ «Karibibite. Mindat».
  4. ↑ Favreau, G., Dietrich, J.E., Meisser, N., Brugger, J., Ait Haddouch, L. i Maacha, L.(2007).«Bou Azzer, Morocco.».The Mineralogical Record, 38, 345-407..
  5. ↑ Rewitzer, C., Hochleitner, R., Fehr, T. i Utrera, C.(2016).«Karibibita, schneiderhöhnita, tooeleita i atres minerals secundaris poc comuns en la mina La nostra Senyora de les Aigüeres, Belalcázar, Còrdova, Espanya.».Revista de Minerals, 6 (3), 8-39..
  6. ↑ «Mina “Aigüera”, no “La nostra Senyora de les Aigüeres”. Belalcázar (Còrdova)». FMF - Fòrum de Mineralogia Formativa.
  7. ↑ Kampf, A. R., Mills, S. J., Housley, R. M., Rossman, G. R., Nash, B. P., Dini, M., i Jenkins, R. A.(2015).«Joteite, Ca2Com [TORRE4][TORRE3 (OH)] 2 (OH) 2· 5H2O, a new arsenate with a sheet structure and unconnected acid arsenate groups.».Mineralogical Magazine, 77, 2811-2823..