Kalos kagathos

Kalòs kagathós (Plantilla:Lang-grc) és una expressió usada per escritors clàssics de la Grècia clàssica per a significar la fusió de la noblea d'aspecte i de ben moral com a ideal de conducta personal, sobretot en un context militar. El seu us està atestat des d'Heródoto i el periodo clàssic. La frase està composta per dos adjectius, καλὸς (kalòs, 'bell') i ἀγαθός (agathós, 'bo'), el segon dels quals es combina per crasis o contracció gramatical en καί, 'i', per a formar κἀγαθός. Werner Jaeger ho resumix com «una formació espiritual plenament conscient» que estaria fundada en «una concepció de conjunt sobre el home».

Usos

La frase podria ser utilisada tant en un sentit genèric, o en certa força específica. Com a terme genèric, que va poder haver segut utilisat com la combinació de virtuts distintes, que podríem traduir com a 'bell i valent', o de l'intersecció entre les dos paraules 'bo' i 'honrat'. També s'han donat traduccions com a 'senyor' o 'cavaller', que tradicionalment s'han sugerit per a transmetre l'aspecte social de la frase, mentres que 'héroes de guerra' i similars són versions més recents, i fan recalcament en l'element militar.^{cita requerida}

Es va convertir en una frase fixa pel qual l'aristocràcia ateniense es va referir a sí mateixa; en els filòsofs ètics, els primers dels quals eren senyors atenienses, el terme va passar a significar el home ideal o perfecte.

La possessió de la bellea i el ben (kalòs kai agathós) té el seu equivalent llatí mens sana in corpore sà ('ment sana en cos sà'), que indica un equilibri ideal entre el cos i l'esperit com a objectiu educatiu de primer ranc.

Καλὸς

L'adjectiu (καλὸς) significa bell i comprén significats equivalents a l'espanyol com 'bo', 'noble' i 'guapo'. La forma donada per la convenció és el masculí, pero va anar igualment utilisat respecte a les dònes (la forma femenina és καλή), i inclús podia descriure animals o objectes inanimados.

Platón, en la seua obra República, va utilisar el terme τό καλόν (la forma neutra) en els seus intents de definir ideals. No obstant, el seu protagoniste en el diàlec, Sócrates, va declarar que no comprenia plenament la naturalea d'est καλόν.

Vore també

• Sophos kagathos
• Areté (excelència)
• Junzi

Bibliografia

• Werner Jaeger (trad. Joaquín Xirau i Wenceslao Contactes), Paideia, els ideals de la cultura grega, Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic-Madrit, 1990.