Junta de Regència
La Junta de Regència va ser nomenada per Felipe IV al final de la seua vida, per a que ajudara a la seua esposa, la futura reina regente, donya Mariana d'Àustria, en el govern del país durant la minoria d'edat de Carlos II.
Felipe IV va elegir cuidadosadament als seus membres que varen anar:
- García de Avellaneda i Haro, comte de Castrillo, com a president del Consell de Castella;
- Cristóbal Crespí de Valldaura, vicecanceller del Consell d'Aragó;
- Pascual d'Aragó, inquisidor general;
- Baltasar Moscoso i Sandoval, arquebisbe de Toledo;
- Guillén Ramón de Moncada, marqués de Aytona, com a gran d'Espanya;
- Gaspar de Bracamonte i Guzmán, comte de Peñaranda, membre del Consell d'Estat.
No obstant, esta Junta de Govern va ser poc efectiva; en part, perque els seus membres varen estar dedicats a mesquines rivalitats personals i qüestions d'etiqueta i, en part, perque la reina regenta, es va inclinar per la seua confesor i paisà, el jesuïta Juan Everardo Nithard, que de fet va terminar sent el valgut.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Junta de Regencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.