El terme judeo-maçoneria, judeo-masónico, contubernio judeo-masónico o conspiració judeo-masónica es relaciona en teories conspirativas que atribuïxen a la francmaçoneria i al judaisme un paper protagoniste en situacions d'influència, aliança i/o subordinació. El terme és amprat principalment per adversaris d'estos dos grups, siguen antimasónicos, antijudaicos o antisemites.

Judeo-maçoneria


França catòlica atacada per la judeomasonería, en una influència del primer sobre el segon, dibuix d'Achille Lemot per al periòdic Li Pèlerin, 12 d'octubre de 1902.
França catòlica conduïda per judeus i francmaçons aliats, dibuix d'Achille Lemot per al periòdic Li Pèlerin, 31 d'agost de 1902.
La Revolució francesa: abans i despuix, caricatura del dibuixant francés Caran d'Ache publicada en 1898 durant el Cas Dreyfus. Encara que l'Antic Règim tampoc apareix com a idílic, es mostra la situació contemporànea com un aument de l'opressió, que les millores tècniques (observe's la vertedera del llaurat) no alivien, i a la que contribuïxen el capitalisme financer (el banquer en el seu capell de copa i la seua cartera), el francmaçó (en la seua esquadra i plomada) i el judeu (en el seu nas curva, referència a la judeo-maçoneria).
"l'ari trenca les cadenes de la judeo-maçoneria", dibuix de 1897 en un llibre d'Augustin-Joseph Jacquet, França

Historicidad del terme

L'amalgama entre eixos dos grups va ser feta pels catòlics francesos durant els anys posteriors a la publicació del llibre d'Augustin Barruel Memòria per a servir a l'història del Jacobinisme, en 1797, a on denuncia una conspiració masónica en la revolució francesa. Alguns anys despuix, les logias masónicas s'òbrin als judeus i els dos grups són llavors relacionats.[1] En 1871, als judeus d'Argèlia francesa se'ls concedix la nacionalitat francesa pels decrets Crémieux, en referència a Adolphe Crémieux, ministre de Justícia, al mateix temps judeu i francmasón. La seua denúncia constituïx el verdader naiximent de la "conspiració judeo-masónica".[1]

Teòrics

En 1816 Johann Christian Ehrmann publica en Alemània de manera anònima un llibre recolzant la tesis[2] de que els judeus francmaçons de Fráncfort del Meno volien una república mundial fundada sobre l'humanisme. Ehrmann era francmasón.[3]

En 1850, el sacerdot catòlic Antonio Bresciani va publicar l'influent novela L'Ebreo vaig donar Verona (El judeu de Verona). També va propagar les seues doctrines antisemites i antimasónicas per mig de la revista dels jesuïtes La Civiltà Cattolica, publicació que va contribuir a fundar en 1850.[4]


Segons Jacob Katz, és en un llibre de 1852 d'Eduard Emil Eckert,[5] que una hostilitat comuna contra francmasones i judeus va ser argumentada per primera volta.[6]

En 1903, Isidore Bertrand defén la tesis en un llibre.[7]

En 1921, Ernest Jouin repren/reprén la tesis.[8]

En 1929, Léon de Poncins associa igualment les dos comunitats.[9]

En 1932, el sacerdot catòlic Juan Tusquets publica Orígens de la revolució espanyola, considerada l'obra en la que introduïx en Espanya el mit de la conspiració judeo-masónica internacional.[10]

En 1935, Joseph Sant denuncia una conspiració judeomasónica en la repressió dels disturbis del 6 de febrer de 1934.[11]

En les décades de 1940 i 1950, Barry Domvile senyala a l'organisació "judmas", un contubernio judeomasónico responsable d'una influència negativa sobre el història mundial.[12]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ça m'intéresse, n°8, septembre-octobre 2011, D'oú vient li prétendu "complot" dones Juifs et de francs-maçons, qui viserait la domination du monde?, per Emmanuel Pierrat, p.36
  2. ↑ http://www.lohengrin-verlag.de/artikel/Bieberstein.htm#T77
  3. ↑ Johann Christian Ehrmann, Dones Judenthum in der Maurerey, 1816.
  4. ↑ Feinstein, Wiley (2003). The Civilization of the Holocaust in Italy: Poets, Artists, Saints, Anti-semites (en anglés), Fairleigh Dickinson Univ Press, pp. 151–152.
  5. ↑ Eduard Emil Eckert, La franc-maçonnerie dans sa véritable signification (Der Freimaurer Orde in seiner wahren Bedeutung), Dresde, 1852 Text en llínea en francés, traduït per l'abad Jean Guillaume Gyr
  6. ↑ Jacob Katz, Jews and Freemasons in Europe 1723-1939, Harvard University Press, 1970, p.152
  7. ↑ Isidore Bertrand, La Franc-maçonnerie, secte juive née du Talmud, Librairie Bloud et Cie, 1903 Text en llínea
  8. ↑ Ernest Jouin Li péril judéo-maçonnique, Revue Internationale dones Sociétés Secrètes, 1921
  9. ↑ Léon de Poncins Franc-maçonnerie et judaïsme, 1929, F. Paillart, Freemasonry & Judaism: Secret Powers Behind Revolution Text en llínea en anglés
  10. ↑ Javier Domínguez Arribes "L'enemic judeo-masónico en la propaganda franquista, 1936-1945". 2009. Ed. Marcial Pons Edicions de Història.
  11. ↑ Joseph Sant, La Judéomaçonnerie et els Massacres du 6 février 1934, 1935, impr. G. Pauc.
  12. ↑ Barry Domvile, From Admiral to Cabin Boy, p81.

Vore també


Referències