Juí d'Osiris
El juí d'Osiris o juí de l'ànima del difunt és un juí a on devia comparéixer per a accedir al més allà. Era l'acontenyiment més important i transcendental per al difunt, dins del conjunt de creències de la mitologia egipcíaca.
El juí d'Osiris seria equivalent al Juí realisat pel deu Iama en la mitologia hindú.
Descripció general[editar | editar còdic]
En la Duat, l'esperit del fallit era guiat pel deu Anubis davant el tribunal d'Osiris. Anubis extrea màgicament el Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i ho depositava sobre un dels dos platillos d'una balança. El Ib era contrapesat en la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justícia Universal), situada en l'atre platillo.
En la sala de la doble veritat, el difunt devia realisar la confessió negativa, declarant un a un els 42 pecats principals que no ha comés en la seua vida davant cada u dels 42 juges, presents en la sala, que formen el tribunal d'Osiris, i que estan vinculats a cada u dels pecats. El cor podia o no, aumentar de pes. Si el difunt diu la veritat en la seua confessió, els juges li declaraven just de veu. El deu Tot, actuava com escriga, anotava els resultats i els entregava a Osiris.
Sentència[editar | editar còdic]
Al final del juí, Osiris dictava sentència:
Si el Ib era menys pesat que la ploma de Maat, i la sentència era positiva la seua (la força vital) i la seua Ba (la força anímica) podien anar a trobar-se en la mòmia, conformar el Aj (el ser benèfic) i viure eternament en els camps d'Aaru (el Paraís en la mitologia egipcíaca).
Pero si el veredicte era negatiu, i el seu Ib era més pesat que la ploma de Maat, llavors est era tirat a Ammyt, el devorador dels morts (un ser en cap de cocodril, pates atrasseres d'hipopótam i cabellam, tors i pates davanteres de lleó), que acabava en ell. Açò es denominava la segona mort i suponia per al difunt el final de la seua condició d'immortal; aquella persona deixava d'existir per a l'història d'Egipte.
La justificació[editar | editar còdic]
El terme justificat o en justa veu designa la condició del difunt que passa en èxit la prova del juí davant el tribunal d'Osiris. Esta escena nomenada pels traductors grecs psicostasis o pesaje de l'ànima. constituïx el capítul 125 del Llibre dels Morts. Les oracions del Llibre dels Morts, ademés de servir per a mostrar als deus un relat de vida sense faltes, eren una proposta de comportament moral.
Referències[editar | editar còdic]
- Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
- Blázquez Martínez, Jose Mª y Lara Peinado, Federico (1984). El libro de los Muertos. Madrid: Editora Nacional. p. 28-29. ISBN 84-276-0667-2
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en anglés). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juí d'Osiris.