Joseph Fouché

Joseph Fouché (Li Pellerin, prop de Nantes, França; 31 de maig de 1759-Trieste, en eixa época, part d'Àustria, actualment en Itàlia; 26 de decembre de 1820) va ser un polític francés que va eixercir el seu poder durant la Revolució francesa, l'Imperi napoleònic i la Restauració borbònica en França. Va ser una personalitat molt poderosa i de gran influència en França durant la tormentosa era política que va viure, sent el fundador del espionage modern i el responsable de la consolidació del Ministeri de Policia de França, posteriorment denominat Ministeri d'Interior, com una de les institucions més alvançades de la nació. Va ser, junt en Charles Maurice de Talleyrand, la figura política més influent de la seua época en França.
Biografia
Orige i joventut
Va nàixer el 31 de maig de 1759, en el port de Nantes, França. Va ser fill d'una humil família marinera. En la seua chiquea, durant la qual va utilisar el nom de Joseph de Rouzerolle, va ser maltiç i endeble. Va ingressar en el seminari com a religiós de la Congregació del Oratorio. És en el seminari a on comença els seus estudis i a on més vesprada ensenyarà llatí, matemàtiques i física. Despuix de dèu anys abandona el seu càrrec de professor per a entrar en política. I el seu biógraf Stefan Zweig advertix:
La seua carrera política
La carrera política de Fouché es caracterisa, sobretot, per la seua habilitat per a assegurar-se la seua pròpia supervivència i per mantindre's a flotació a tota costa, independentment de qui ocupe el poder; ademés de la seua desmesurada ambició. Audaç, fret, ambigu, impenetrable, Fouché no tenia personalitat, per això la seua agilitat. Aixina ho va entendre també el seu biógraf Stefan Zweig en el seu Fouché, el geni tenebrós (1929). Fouché no destacava per la seua presència en la vida pública, no era dels que parlaven a veus en les tribunes d'oradors, ni dels que proclamaven discursos grandiosos, més be actuava per darrere movent els fils de la política en moviments silenciosos i inapreciables a simple vista. Era més gran per a ella satisfacció de saber que el poder ho controlava baix les ombres que el tindre un títul de governant. Fouché va intervindre de forma decisiva per a provocar la caiguda del Incorruptible de França, Maximiliano Robespierre.
Revolució francesa
En esclatar la Revolució el 14 de juliol de 1789, que va recolzar en ardor, entra en l'Assamblea Nacional, primer s'adherix als girondinos, que formen la majoria. Quan el partit girondino va perdent la seua hegemonia, principalment a partir de l'entrada de Robespierre en la convenció, Fouché va desplaçant les seues preferències cap al costat més radical jacobino i aixina passa de ser un monàrquic moderat a un dels jacobinos més radicals, convertint-se en membre del Comité de Salvació Pública i un dels que varen defendre i varen votar l'eixecució de Luis XVI.
Regnat del Terror
Durant la dictadura del Comité de Salvació Pública (1793-1795), va ser un dels representants enviats a províncies per a implantar El Terror, distinguint-se per la seua celosia en la campanya de descristianisació i en la repressió de Lió (1793): de la forma més brutal, mata a mils de burguesos i adinerats, una actuació sanguinària que li valdrà el renom de «Ametrallador de Lió» («Mitrailleur de Lió», en francés). Al seu regrés a París es tindrà que enfrontar a Robespierre, de qui havia segut molt propenc (estant prop de convertir-se en cunyats) pero en el que posteriorment va sostindre una gran enemistat i la proximitat de la qual a Hébert vea en antipatia. Robespierre va conseguir alluntar-ho del poder, pero Fouché torna a conspirar una volta més i conseguix fer-se en la presidència del Club dels Jacobinos, càrrec que pert per conte de Robespierre. Finalment participa activament en el colp d'Estat de Thermidor que va posar fi en 1794 a la dictadura de Robespierre i el seu Comité, enviant a est a la guillotina. Segons el propi Robespierre, va anar el «cuiner de la conspiració», pese a lo que —com va acostumar a fer en la seua vida política— no va estar en l'Assamblea ni li'l va vore públicament en els dies de la caiguda de Robespierre, en ser un home que li agradava entretejer en l'obscuritat.
Directori
En l'arribada del Directori, Fouché és encarcerat i perseguit per la seua colaboració en l'etapa robesperriana i té que amagar-se durant tres anys en els que va viure en la pobrea extrema, pero usant una volta més la seua habilitat política comença a treballar i a guanyar-se la confiança de Barres, al que ajuda a acabar en la Conspiració dels Iguals, un intent de derrocar el Directori i establir un nou règim, promogut per François Nöel Babeuf. Açò li val ser amnistiat i empleat com a agent diplomàtic del govern. En 1799 va ser nomenat ministre de la Policia.
Vore també
- Espionage
- Fouché, el geni tenebrós
- Revolució francesa
- Charles Maurice de Talleyrand
- Napoleón Bonaparte
- Maximiliano Robespierre
Bibliografia
Diccionaris i enciclopèdies
Llibres
- Fouché (1819). Mémoires de la vie publique de M. Fouché, duc d'Otrante (en francés), París: Plancher.
- Fouché (1988). Mémoires (en francés), París: Imprimerie Nationale. ISBN 2-11-081232-X.
- Tulard, Jean (1998). Joseph Fouché (en francés), París: Fayard. ISBN 978-2-213-59991-5.
- Zweig (1984). Fouché, el geni tenebrós, Barcelona: Joventut.
- Zweig (2011). Fouché. Retrat d'un homme polític (en català), Barcelona: Penya-segat.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Joseph Fouché» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Naixcuts en Loira Atlàntic
- Fallits en Trieste
- Oratorianos
- Persones de Nantes
- Ministres de l'Interior de França
- Diputats de la Convenció Nacional
- Diplomàtics de França
- Polítics de França del sigle XIX
- Eminències grises
- Ensagistes de França del sigle XVIII
- Ensagistes de França del sigle XIX
- Escritors sobre política
- Policies de França
- Espies de França
- Persones del Primer Imperi Francés
- Grans creus de la Legió d'Honor
- Guardonats en l'Orde de Cavalleria de l'Àguila d'Or
- Ducs d'Otranto
- Convers al catolicisme des de l'ateisme o agnosticisme
- Regicidas de Luis XVI
- Polítics