José Mataix Monllor
José Mataix Monllor (Alcoy, 27 de setembre de 1882-Alcoy, 1952) va ser un pintor valencià.
Biografia
[editar | editar còdic]Va ser alumne dels pintors alcoyans Fernando Cabrera Va cantar i Emilio Sala. En 1901 el seu paisage La Mariola va guanyar un primer premi en l'exposició de pintura de l'Escola Industrial d'Alcoy.
En 1904 residix en Madrit i acodix com a alumne al taller del pintor Emilio Sala. Presenta varis quadros a l'Exposició Nacional de Belles arts, que li va valdre una menció honorífica per la seua pintura Els dotze. Més vesprada, la seua família li va requerir que tornara a Alcoy per a fer-se càrrec del negoci familiar. El seu forçat regrés a Alcoy li va restar possibilitats de continuar donant-se a conéixer com a pintor en Madrit.
A la seua tornada a Alcoy va rebre classes per part de Fernando Cabrera Va cantar en la Real Fabrica de Panys d'Alcoy, del com tal volta es convertiria en el discípul més fidel.[1]
José Mataix va pintar numerosos paisages tipícamente alcoyans, de la seua comarca i de distintes parts de la Comunitat Valenciana, tots al natural. En les seues obres podem trobar des d'un incipient neo-impressionisme fins a pintures d'influència modernista.[2]
En 1944 rep la primera medalla en la Primera Exposició Provincial de Belles arts per la Diputació Provincial d'Alacant. En 1946 realisa una exposició antològica en el Círcul Industrial d'Alcoy i en 1947 en Bilbao. Va realisar numeroses exposicions de la seua obra en Alcoy, Valéncia i Alacant.
És considerat un dels continuadores de l'escola de pintura alcoyana, sobretot despuix del decés del pintor Fernando Cabrera, mestre seu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "El context artístic alacantí d'entre sigles (1873-1918): La costosa entrada de la renovació llingüística". Isabel Tejeda Martín. Entorn a l'Art IV. Pàgina 26. ISBN 978-84-92798-31-5
- ↑ Colecció municipal d'Art. Ajuntament d'Alcoy
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Mataix Monllor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.