José María Canós
| José María Canós Caballer | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Professor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1948 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José María Canós Caballer (Castelló de la Plana, 1948) és un professor i escritor valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
José María Canós és professor d'Educació Primària. És coautor de Materials per a Ètica, premiat per la Generalitat Valenciana dins del Concurs de Proyectes d'Investigació, Experimentació i Innovació Educativa. Coautor de la màquina de fumar, 1er. premi en el proyecte Educatiu de Prevenció del Tabaquisme en la Comunitat Valenciana. Colaborador del Programa de Formació de la Drogadicció en Centres Educatius en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de l'Universitat de Valéncia. Coordinador del Seminari de Prevenció de les drogodependències. Colaborador en artículs d'opinió en periòdics locals.
Ha segut membre cofundador (primera eixecutiva) del sindicat d'ideologia pancatalanista, Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Castelló (STEPV).
Obra[editar | editar còdic]
Autor de les noveles El vigilante de la Atalaya (2005); El número uno (2015) i Todas las mujeres de Ramiro Alguacil (2017).
És també autor i director d'obres teatrals jovenils: Passa, passa carabaça (1982); Cielo, Infierno y Tierra (1984); Clínic (1982. Mímica); El móvil (1996) i Aquelarre (1998).