José Gascó Oliag

Erro al crear miniatura:

Catedràtic de Química Inorgànica i Vicerrector de l'Universitat de Valéncia

José Gascó Oliag (Valéncia, 30 de maig de 1879-20 de giner de 1947) va ser un químic espanyol. Catedràtic de Química Inorgànica i de Química Tècnica i Electroquímica de l'Universitat de Valéncia; professor de l'escola de Ceràmica de Manises; secretari de la Facultat de Ciències de Valéncia des de 1919 fins a 1930; Vicerrector de l'Universitat de Valéncia; pirotècnic. Li va ser otorgada Encomana en placa de l'Orde d'Alfonso X el Sabio.

Va escomençar els estudis de Dret que va abandonar despuix d'acabar el primer curs, optant pels estudis de Ciències Físic-Químiques, graduant-se com a llicenciat en l'Universitat de Valéncia. Va obtindre el grau de Doctor en 1903 en l'Universitat de Madrit en la tesis "Les sals sulfonitrogenades". Va obtindre la calificació de Sobreixent i Premi Extraordinari.

També va estudiar les llicenciatures de pèrit químic i mecànic, instalant en 1904 un laboratori d'anàlisis químics industrials en la seua casa situada primer en la calle Comte Montornés i posteriorment en el Carrer de Jovellanos en gran oposició de la seua família que ho criticava dient cada dia “si s'anava a la cuina de Montornés” (carrer propenc al domicili familiar); va realisar gran número de treballs i guardava les mostres dels seus anàlisis fins a 5 anys. Com va dir Eduardo Primer Yúfera va posar orde en la producció industrial Valenciana i el mercat d'abonaments, olis minerals i combustibles. Va ser eixemple paradigmàtic entre ciència i societat.

Erro al crear miniatura:

Anunci delaboratori José Gascó del catàlec de l'Exposició Universal

En l'I Congrés de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, celebrat en 1909 durant l'Exposició Regional Valenciana, va ser nomenat President de la Secció de Ciències Físic-químiques Enrique Castell Oria i Secretari Juan Codoñer Alegre. A l'any següent, en l'II Congrés celebrat en Valéncia en un escrit firmat per Bermejo, Enrique i Fernando Castell, Juan i Miguel Codoñer, José Gascó i Rafael Vilar, tots demanarien que es fera extensiu a tota la família química incloent la Química Orgànica, nomenclatura que es va aprovar en el Congrés de Ginebra de 1892, pero ocasionaria un debat que duraria mesos.

Professor en l'Universitat de Valéncia entre 1914 i 1936, nomenat vicerrector en 1930, rehabilitat en 1939 i tornat a nomenar Vicerrector.

Va ser membre de la Real Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i soci fundador de la Real Acadèmia de Física i Química. President de l'Associació Espanyola del Progrés de la Ciència. Regidor de l'Ajuntament de Valéncia. Director del Centre de Cultura Valenciana. En octubre de 1929 en la solemne obertura de curs 1929-1930 de l'Universitat de Valéncia, va pronunciar el discurs inaugural sobre el tema “La Química al servici de la Pàtria” sent Rector de la mateixa D. Joaquín Ros. En el qual defenia la necessitat d'aparició de lleis estatals que protegiren a l'indústria de l'intrusisme de professionals nacionals i estrangers que sense posseir títul universitari interferien en l'indústria, ho recalcava en estes paraules: "... reivindicar un títul acadèmic i determinar el seu caràcter professional". En este mateix discurs les paraules finals varen ser:

“Honrem als sabio, donem-els majors honors, facilitem els seus treballs d'investigació; quants esforços es facen en este sentit, no seran sino bestreta dels que la Pàtria obtindrà en el temps beneficis incalculables”.

El 24 de març de 1930 va estar en Valéncia durant unes hores, el ministre d'Instrucció Pública, Sr. D. Elías Tormo, sent el motiu del seu viage el desig de canviar impressions en el claustre de l'Universitat de Valéncia per a la designació d'un nou rector, per dimissió de D. Joaquín Ros i retornaria a Madrit aquella mateixa nit. Pocs dies despuix es varen rebre els nomenaments de Rector i Vicerrector a favor dels senyors D. José Zumalacárregui i D. José Gascó Oliag, respectivament.

En decembre de 1932 en la Segona Reunió Anual de la Societat Espanyola de Física i Química que es va celebrar en Barcelona, José Gascó Oliag va ser elegit President de la secció de Química Inorgànica i Analítica. En heretar una Pirotècnia del seu yayo Salvador Oliag Canet en Godella, va dedicar molt treball i coneiximents a este treball artístic i pirotècnics de la seua época, tal com Bronchú i Caballer, en freqüència recorrien a ell i els assessorava en esta matèria. Ademés d'un treball, era una diversió per a ell i li agradava presentar els seus descobriments de manera personal i divertida. Aixina quan tenia preparada una cosa nova, convidaba a sopar amics fabricants de productes pirotècnics i en el jardí de la seua casa de Godella els sorprenia en noves formes i colors. Sembla que va a ser el primer en conseguir un color violeta que s'havia resistit durant molt temps als pirotècnics de l'época.

L'obertura de curs de l'Universitat en octubre de 1944 va revestir especial solemnitat per la presència del Ministre d'Educació Nacional, José Ibáñez Martín, el qual tenia que inaugurar el nou edifici de la Facultat de Ciències. Al sendemà es va celebrar en el Paraninfo de l'Universitat l'acte d'impondre-li el propi ministre al magnífic Rector la gran creu d'Alfonso X el Sabio. En este acte varen parlar enaltint la llabor del mestre, el Vicerrector don José Gascó Oliag, don Rafael Cerezo com a representant del CEU, el doctor Peris Estruch pel Colege de Meges, el doctor López Yago com a Decà del Colege Mèdic, l'alcalde comte Trénor, el governador senyor Laporta i finalment el doctor Rodríguez-Fornos. El dia 7 es va celebrar l'inauguració del nou edifici de la Facultat de Ciències, pronunciant discursos el doctor Beltrán, el Rector i el Ministre. Va assistir a l'inauguració d'atres centres i va rebre numeroses mostres de carinyo, puix en esta ciutat havia cursat la carrera de Dret. José Gascó Oliag era home en estil franc, directe i sense reserves mentals, dotat de finíssim sentit de l'humor. Es conta que quan va acodir dit ministre José Ibañez Martín a inaugurar la nova Facultat de Ciències, hui en dia sèu del Rectorat de la nostra Universitat, va preguntar en entrar en el centre el Ministre pel destí que s'anava a donar a les dos hornacinas situades en la rotonda d'entrada, hui desaparegudes per les reformes, i Don José en somriure cordial va contestar sense inmutarse: ¨.... són per a les dos úniques dònes de la neteja que nos permet el presupost de la Facultat” (Primer Yúfera)

En 1937 és depost Fernando Rodriguez-Fornos per motius polítics i retorna a Salamanca, a on passaria la Guerra Civil. En finalisar la guerra retorna a Valéncia, primer recupera la seua càtedra i en 1941 torna a ser nomenat Rector de l'Universitat de Valéncia, càrrec que conservaria fins a la seua mort. Igualment José Gascó Oliag que també va ser depost recuperaria la seua càtedra i el Vicerrectorat. Durant este rectorat Rodriguez-Fornos es va esforçar per la millora de les infraestructures de l'Universitat de Valéncia, que varen millorar també a la pròpia ciutat de Valéncia.

Erro al crear miniatura:

Medalla Premie José Gascó Oliag (Colege Oficial de Químics de la Comunitat Valenciana)

Erro al crear miniatura:

Targeta Postal 40 aniversari de la medalla Gascó Oliag

La seua última dissertació va ser la presentada en 1945 en el saló d'actes de la Fira Muestrario Internacional que va versar sobre "La corrosió dels metals" i va tindre gran repercussió científica, tant nacional com a internacional. El 20 de giner de 1947 fallix als 67 anys d'edat.

Erro al crear miniatura:

Matasellos 40 aniversari de la medalla Gascó Oliag

En 1959 sent President del Ilustre Colege Oficial de Químics de Valéncia Eduardo Primer Yúfera, es crea la “Medalla Gascó Oliag” al mèrit professional de la Química per a aquells professionals que destaquen cada any en la Comunitat Valenciana. En el seu discurs senyalava

“.. Per totes estes raons, per moltes atres que no caben en esta ofrena i per la suprema raó del carinyo que els químics valencians varen professar a la seua persona, el Colege Oficial de Doctors i Llicenciats en Ciancias Químiques i Físic-químiques ha volgut honrar-se honrant la seua memòria, donant el seu nom a la medalla per a premiar el mèrit professional dels seus colegiats”.

Posteriorment en el seu XL Aniversari la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va editar un matasellos i targetes de correus per a commemorar esta efeméride.