Join, or Die
Join, or Die (Unixquen-se o muiguen) és una caricatura editorial atribuïda a Benjamin Franklin. Publicada el 9 de maig de 1754 en el periòdic Gazette,[1] és la representació gràfica de l'unió colonial produïda per un colon britànic en Amèrica més antiga de la que es tenen registres.[2] Es tracta d'una xilografia d'una serp dividida en huit parts, i cada segment està rotulat en les inicials d'una de les tretze colónies o regions. Un dels segments representa a Nova Anglaterra com a regió en lloc de les quatre colónies de les que estava composta en aquella época. Delaware no apareix en forma independent, ya que formava part de Pennsilvània. Geòrgia, no obstant, es va ometre per complet. Per lo tant, la serp està formada per huit segments en lloc de tretze.[3] Les dos colónies britàniques en Amèrica del Nort que es trobaven més al nort, Nova Escòcia i Terranova, no estan representades, com tampoc ho estan les colónies britàniques del Carib. La caricatura va ser publicada junt en un editorial escrit per Franklin sobre el "estat de desunió" de les colónies, en l'objectiu d'emfatisar l'importància de l'unitat colonial. Es va convertir en un símbol de la llibertat colonial durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.
Importància durant la Guerra dels Sèt Anys
[editar | editar còdic]També coneguda com la Guerra franc-índia, la Guerra dels Sèt Anys va ser un enfrontament entre Gran Bretanya, França i els seus aliats natius americans pel control de les terres que es trobaven a l'oest dels Montes Apalaches. Durant la guerra, els colon no varen aplegar a un acort sobre si devien o no lluitar contra els francesos i els seus aliats, lo que va deixar en evidència la falta d'organisació contra una amenaça externa. Segons l'escritor Philip Davidson, Franklin, com propagandiste, coneixia l'influència que podrien tindre les caricatures polítiques.[4] Franklin havia propost el Pla de Albany, l'objectiu del qual era crear un govern unificat per a les tretze colónies, i la seua caricatura sugeria que l'unió era necessària per a evitar la destrucció. Al respecte, va escriure:
Importància abans i durant la Revolució de les Tretze Colónies
[editar | editar còdic]
La caricatura editorial de Franklin va adquirir un nou significat en els anys que varen precedir a la Revolució de les Tretze Colónies, en especial entre 1765 i 1766, durant el Congrés Continental contra la llei del sagell. Els colon d'Amèrica del Nort que estaven en contra del govern britànic varen incloure la caricatura en el Constitutional Courant per a persuadir al restant dels colon. No obstant, els patriotes, els qui associaven l'image en l'eternitat, la vigilància i la prudència, no varen ser els únics que varen realisar una nova interpretació de la caricatura. Els lealistas varen associar la caricatura en tradicions bíbliques, com l'astúcia, l'engany i la traïció. El mateix Franklin es va opondre a l'us de la caricatura, ya que per aquells anys recolzava una política més moderada; en 1766, va publicar una caricatura nova, MAGNA Britannia: her Colonies REDUCED,[6] a on va advertir del perill de que Gran Bretanya perguera les seues colónies en Amèrica per mig d'una image d'una figura femenina (Britannia) en les seues extremitats tallades. Per la caricatura original de Join, or Die, no obstant, en Anglaterra es va considerar al Courant com un dels periòdics més radicals.[4]
La diferència entre l'us de Join, or Die en 1754 i 1765 va ser que Franklin l'havia dissenyat per a unir a les colónies en l'objectiu de "manejar les relacions en els natius" i defendre's de França, pero en 1765 els colon la varen usar per a encorajar l'unió colonial contra els britànics. També durant esta época, la frase "Join, or Die" ("Unixquen-se o muiguen") va canviar a "Unite, or die" ("Unió o mort") en alguns estats com Nova York i Pennsilvània.
Poc despuix de la publicació de la caricatura durant el Congrés Continental, es varen imprimir distintes versions en Nova York i Massachusetts; uns mesos despuix, en Virginia i Carolina del Sur. En alguns estats, com Nova York i Pennsilvània, la caricatura va seguir publicant-se semana despuix de semana durant més d'un any.[4] El 7 de juliol de 1774, Paul Revere la va alterar per a que poguera imprimir-se en la portada del periòdic Massachusetts Spy.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Join, or Die, Pennsylvania Gazette, p. 2. Recuperate le 25 de juliol de 2019.
- ↑ Margolin, Victor. "Rebellion, Reform, and Revolution: American Graphic Design for Social Change". Design Issues Vol. 5, No. 1, 1988
- ↑ «Join or Die Snake Historical Flag». Flags Unlimited. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2011. Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Olson, Lester C. Benjamin Franklin's George Washington Vision of American Community. University of South Carolina Press, Columbia, 2004
- ↑ «The Writings of Benjamin Franklin: Philadelphia, 1726–1757». historycarper.com. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2006. Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ «Political cartoon: MAGNA Britannia : her Colonies REDUC'D». Library Company of Philadelphia. Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ «A More Perfect Union: Symbolizing the National Union of States». Biblioteca del Congrés d'Estats Units. Consultat el 25 de juliol de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Join, or Die» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.