John Innes Centre
John Innes Centre ( JIC ) "Centre John Innes", és un institut d'investigació hortícola, agrícola, biotecnología i biologia, ubicat en Norwich, Norfolk, Anglaterra, és un centre independent d'investigació i capacitació en ciència de plantes i microbis fundat en 1910. És una organisació benèfica registrada (No 223852) subvencionada pel « Biotechnology and Biological Sciences Research Council "(BBSRC)" » (Consell d'Investigacions Científiques de Biotecnología i Biologia), el Consell Europeu d'Investigació (ERC) i la "Fundació Bill i Melinda Gates" i és membre de el "Norwich Research Park".[1][2]
En 2017, el "Centre John Innes" va rebre un premi d'or "Athena SWAN Charter" per l'igualtat de gènero en el lloc de treball.[3]
Història
L'Institució Hortícola John Innes va ser fundada en 1910 en "Merton Park", Surrey (ara districte londinenc de Merton), en fondos llegats per John Innes, un comerciant i filántropo. L'Institució va ocupar l'antiga propietat de Innes en Merton Park fins a 1945, quan es va mudar a "Bayfordbury", Hertfordshire. Es va traslladar al seu lloc actual en 1967.
El "compost John Innes" va ser desenrollat per l'institució en la década de 1930, qui donó la recepta a l'esforç de guerra " Dig for Victory ". El Centre John Innes mai ha venut "compost John Innes".
Durant la década de 1980, l'administració de el "John Innes Institute" es va combinar en la de el "Plant Breeding Institute" (anteriorment en Trumpington, Cambridgeshire) i el "Nitrogen Fixation Laboratory". En 1994, despuix de la reubicació de les operacions d'atres dos organisacions al lloc de Norwich, les tres es varen fusionar com el Centre John Innes.[4]
A partir de 2011, l'institut es va dividir en sis departaments: Química Biològica, Biologia Celular i del Desenroll, Biologia Computacional i de Sistemes, Genètica de Cultius, Biologia Metabòlica i Microbiologia Molecular.
El Centre John Innes té una tradició de capacitar a estudiants de doctorat i posdoctorados. Els títuls de doctorat obtinguts a través del Centre John Innes són otorgats per l'Universitat de East Anglia. El Centre John Innes té un contingent d'investigadors postdoctorales, molts dels quals són reclutats en el programa de Beques de Capacitació Postdoctoral de l'institut. El Centre John Innes també patrocina seminaris i conferències, incloses la "Conferència Bateson" i la "Conferència Biffen".[4]
Activitats
L'institut comprén sèt departaments: bioquímica, biologia celular i del desenroll, biologia computacional i de sistemes, genètica vegetal, biologia en patologia i estrés, biologia metabòlica i microbiologia molecular.[4]
El "JIC" té un gran contingent d'investigadors posdoctorales, molts dels quals són reclutats per mig de la Beca de capacitació posdoctoral, un programa controvertit l'implementació del qual ha resultat problemàtica. El "JIC", no obstant, té una llarga tradició en la formació d'estudiants i posdoctorados fins al grau de Doctor. Els doctorats obtinguts per mig de el "JIC" són sancionats per l'Universitat de East Anglia.[4]
El "JIC" és també la base de Norwich del Laboratori de Sainsbury, un organisme dedicat a l'investigació en patologia vegetal. A pesar de la seua bona integració en el "JIC", el Laboratori Sainsbury seguix estant estretament vinculat a l'Universitat de East Anglia.[5]
Junt en l'Institut d'Investigació Alimentària i l'Universitat de East Anglia (UEA), el "JIC" va acollir en setembre de 2006 el "Festival de la Ciència" organisat per l'Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència.[6]
Referències
- ↑ (1964).«The John Innes Institute».Nature.202(4930)
- 337–338.
- ↑ (1964).«The John Innes Institute».Nature.204(4955)
- 232.
- ↑ «The Gold Standard: John Innes Centre receives Athena SWAN Gold award».Consultat el 2017-11-14.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «John Innes Centre, official website».Consultat el 2022-01-30.
- ↑ «Jicgenomelab.co.uk, John Innes Centre».Consultat el 2022-01-30.
- ↑ «Festival of Science, John Innes Centre».Consultat el 2022-01-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «John Innes Centre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.