Jofré de Borja
Jofré de Borja i Cattanei (Roma, 1481 - † 1516), príncip de Squillace i duc de Cariati, fon un dels membres de la saga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, despuix Papa Alexandre VI.
Filiació[editar | editar còdic]
Jofré fon el quart fill del cardenal Roderic de Borja i de la seua amant Vannozza Cattanei. Roderic desconfiava de la seua paternitat i no es va preocupar molt pel seu futur, a diferència dels títuls i riquees que va procurar pels seus germans majors Joan, Cèsar i Lucrècia.
Matrimonis[editar | editar còdic]
Pero la necessitat del Papa Borja de reforçar aliances en atres famílies el va conduir a reconéixer a Jofré com a fill llegítim i a convindre el seu matrimoni, quan a soles tenia 13 anys, en la filla illegítima d'Alfons II de Nàpols, Sança d'Aragó. Per este matrimoni rebé del rei el títul de primer príncep de Squillace i duc de Cariati, en Calàbria.
L'enllaç es celebrà en l'any 1494 en el Castell Nou de Nàpols. En l'invasió dels francesos de Carles VIII i la mort d'Alfons II, la parella es va traslladar en l'any 1496 a Roma. En l'any 1506, quan ya havien retornat a Nàpols, morí Sança sense descendència.
Jofré es va tornar a casar en Maria Milà d'Aragó, filla del primer comte d'Albaida, en qui va tindre quatre fills.