Jeitinho

Jeitinho és una expressió brasilera que senyala un modo informal de reaccionar àmpliament acceptat i difòs, que es val d'improvisació, flexibilitat, creativitat, intuïció, etc., front a situacions inesperades, difícils i/o complexes, no basat en regles, ni en procediments o tècniques estipulades prèviament. Donar um jeito o donar um jeitinho significa trobar alguna solució no ideal o previsible. Per eixemple, per a acomodar a una persona inesperada en un agasajo, dá-es um jeitinho, o en una reunió qualsevol en la que coincidixen dos persones molt enemistadas, dá-es um jeitinho per a que eixa animositat no incidixca negativament d'alguna manera en el desenroll de la reunió.

El jeito o jeitinho pot referir-se aixina a solucions creatives que no s'ajusten a normes, i/o que tenen cert èxit creant artificios o proponent mides ad hoc, de validea ètica en molts casos dubtosa.

L'expressió jeitinho, en diminutivo, assumix o acreix el sentit negatiu, significant no solament esquivar o evitar sino violar algunes normes i convencions socials, una forma dissimulada de navegació social heterodoxa típicament brasilera, per mig de la qual s'apela a recursos tals com a chantage emocional, aflorament de llaços emocionals i familiars, recompenses no inicialment previstes, promeses, inclús oferiment de diners i atres artilugios, que francament choquen en certs aspectes ètics o convencionals; aixina moltes voltes es conseguixen obtindre favors per a sí o per a tercers, encara a risc de considerar les actuacions lindando en soborns i corrupció, i moltes voltes en perjuí d'institucions i d'empreses.

Eixemples:

• Pagament de coima, per a per eixemple ser aprovat en un examen municipal de habilitació per a conduir, o per a un atre assunt de similar o de major importància.
• Donar uns diners per a cervesa a un inspector de trànsit per a que no s'aplique una multa. Aixina i front a la situació es pregunta: Tem com donar um jeitinho?, lo que en l'imaginari popular no és considerat soborn, sino a penes com una propina o reconeiximent per a que l'inspector faça us de la flexibilitat i complacencia que li permet l'eixercite de les seues funcions.

• Deixar tot para última hora: pagaments, tràmits burocràtics, responsabilitats, i llavors demanar que s'aplique una derogació o flexibilisació de la normativa.

• Llamentar-se front a un venedor o un cobrador, per a que faça un desconte i/o per a que cobre en una atra data.

Els adeptes al jeitinho consideren normal reaccionar i obrar d'esta manera, com si això fora propi d'una persona articulada, creativa, mamprenedora, moderna, ben posicionada socialment, i possiblement considerat en atres cultures com a capaç de solicitar i obtindre ventages inclusivament ilícites o illegals.

Característiques

El jeitinho se sol visualisar com una ferramenta típica d'individus de baix nivell de concientizaació i de politisació, mes no en l'ànim de canviar estructures o statu quo, sino buscant exclusivament obtindre una solució a curt determini des del punt de vista personal, a amagades i sense cridar l'atenció; per això, el jeitinho pot ser entés com "romançada", com un "joc de cintura" o un "acomodar el cos", com a habilitat per a eixir airós d'una situació apretada, com ardid per a evitar alguna cosa, com a pretext per a evitar l'aplicació estricta d'una llei o d'un reglament. En alguns aspectes el jeitinho és similar al malandragem, pero en lo estricte li'ls considera diferents puix abdós tenen els seus propis fonaments i antecedents.

Diversos personages de l'imaginari popular brasilero tenen esta característica o idiosincràsia del jeitinho, i un dels més coneguts és Pedro Malasartes, d'orige portugués, profundament arrelat en el folclore popular brasilero a través del llibre "Malasaventuras", escrit pel pauliste Pedro Bandeira. També João Grilo, personage d'Ariano Suassuna en O Auto dona Compadecida, presenta la psicologia típica del jeitinho.

En el llibre "Donant um Jeito no Jeitinho", el Dr. Lourenço Stelio Rega definix jeitinho com una eixida improvisada a situacions sense eixida, o com una situació que no es vol enfrontar, senyalant que el jeitinho no és sol negatiu per a la societat (corrupció, conseguir ventaja en forma no lícita, etc.), puix també té el seu costat positiu; i el recent citat autor demostra açò últim posant de manifest tres característiques del jeitinho: inventivitat / creativitat; solidaritat; negociació. En el seu llibre, este escritor també demostra que el jeitinho no és un "privilégio" exclusivament brasilero, puix es troben equivalents a lo manco parcials en atres cultures. En Mèxic per eixemple és "la mossegada", en el Perú "l'eixida", en Argentina "la coima" o "el peage", i inclús en Estats Units és el "pay off", en Itàlia és "la bustarella". D'una o una atra forma, tot eixe vocabulari mundial multicultural es referix a soborn, a propinita, a tràfic d'influències, vocabulari que en eixos països substituïx al "jeitinho" brasilero.

O homem cordial

Sérgio Buarque de Hollanda, en "Raízes do Brasil" (Capítul "O Homem Cordial"), es referix als brasileros i a una característica present en el seu modo de ser: la cordialitat. El terme cordial, al contrari de lo que moltes persones pensen, ve de la paraula llatina cor, cordis, que significa cor. Per tant i des del punt de vista etimològic, el home cordial no necessàriament és una persona gentil, sino aquella que reacciona mogut per l'emoció en lloc de la raó, i com no s'observa distinció entre lo privat i lo públic en este nivell, eixa persona generalment detesta les formalitat, ya que es posa del costat de l'ètica i de la civilitat.

En térmens antropològics, el jeitinho pot ser atribuït a un supost caràcter emocional del brasilero, descripto com “o homem cordial” per l'antropòlec Sérgio Buarque de Hollanda. En efecte, en el llibre “Raízes do Brasil”, este autor afirma que l'individu brasilero hauria desenrollat un modo de ser propens a l'informalitat, i en alguna mida això es deu a que les institucions brasileras han segut concebudes com a unitats coercitives que actuen en forma unilateral, no havent aixina un verdader diàlec entre governants i governats, sino solament l'imposició d'una llei i d'un orde considerats artificials, quan no inconvenients als interessos de les èlits polítiques i econòmiques d'antany. D'allí molt possiblement la gran tendència fratricida observada en l'época del Imperi del Brasil, tendència esta ben ilustrada pels episodis coneguts com Guerra dos Farrapos i Confederação do Equador.

En la vida quotidiana, llavors volvíase comuna ignorar les lleis en favor de les amistats. Desmoralizadas, incapaços d'impondre's, les lleis no tenien tant valor en sí mateixes, com per eixemple, la paraula d'un “bon” amic; ademés d'això, apartar-se de les lleis i dels castics típics d'elles, era una prova de bona voluntat i un gest de confiança, que favoria les bones relacions de comerç i de tràfic d'influències.

D'acort en testimonis de comerciants holandesos, era impossible fer negoci en un brasilero abans de fer-se amic d'este. Um adagi de l'época dia que “aos inimigos, as leis; aos amics, tudo”. L'informalitat era – i en cert sentit encara és – una forma de preservar-se com a individu.

Sérgio Buarque avisa, de totes maneres, que eixa "cordialitat" no devia ser entesa com sempre tenint un caràcter pacífic. El brasilero éera i és capaç de guerrear i fins a mateix de destruir si se sent molest, puix les seues raons amistoses són sempre cordialess, o siga, emocionals.

La filòsofa Fernanda Carlos Borges, en el seu llibre A Filosofia do Jeito, aborda la qüestió de la següent manera. L'expressió jeitinho va aparéixer en la primera mitat de el XX, en el procés de modernisació industrial de Brasil, quan el brasilero, acostumat en la vida social recolzada en les relacions personals, sobtadament es va vore transformat en individu. L'individu no té jeito (tacte, marge de maniobra). Els criteris de relacionamiento social entre individus estan recolzats i sustentats en l'imparcialitat, i per tant el jeito poc importa, llevat en les relacions de tipo afectiu. Per a l'individu, lo important és l'autonomia preservada per l'imparcialitat normativa. En eixa época de canvi, la majoria treballava en l'idea de que solament l'individu imparcial somés als formalisme seria capaç de “dur-nos al progrés”. I tot lo que va succeir d'errat en les nostres institucions privades o polítiques (corrupció, soborns, coa presa, etc.), va ser tractat com si fora culpa del jeitinho, que no és una pràctica “moderna”, i que posaria de manifest el nostre retart. Per llavors, l'especificidad del jeitinho era priorisar l'afectivitat en algunes circumstàncies, a pesar de les normatives. El jeitinho no és conseqüència d'un “retart” per no ser individus imparcials, ya que involucra una atra visió del home i de l'organisació humana. Solament donem un jeitinho els qui d'eixa forma sabem demanar, en humiltat, en simpatia, en urgència a voltes quan existix imprevisibilitat. I quan nos enfrontem a un subjecte superior o arrogant, no donem un jeitinho, sino que invoquem la llei. Per tant, aixina es revela un criteri ètic i una axiología sobre un modo de ser del món. Este modo de ser accepta participació en l'imprevisibilitat, en la fragilitat d'algunes situacions, en l'afectivitat, i dona invenció a les organisacions.

Vore també

• Malandragem
• Llei de Gérson
• Vila Rica (marca)
• Viveza criolla
• O Amic dona Onça

Bibliografia i referències principals

• Lourenço Stelio Rega, Donant um Jeito no Jeitinho - com ser ètic sem deixar de ser brasileiro, Editora Món Cristão (2000), ISBN 8573252057.
• Site do Jeitinho Brasileiro: um estil de vida!, lloc digital 'Etica.pro'.
• Lívia Barbosa, Roberto dona Matta, O Jeitinho Brasileiro: a art de ser mais igual que vos outros, Elsevier Editora (2006), ISBN 8535220046.
• Roberto Damatta, Carnavais, Malandros i Heróis, per a uma sociologia do dilema brasileiro, Zahar Editors (1979).
• Roberto Damatta, O Que faç do brasil, Brasil?, Editora Rocco (1986), ISBN 8564126508 i 9788564126503.
• Sérgio Buarque de Hollanda, Raízes do Brasil, Companhia dones Lletres (1995), ISBN 8571644489 i 9788571644489.

• Fernanda Carlos Borges, “A Filosofia do Jeito – um modo brasileiro de pensar com o corpo”, Editora Summus (2006), ISBN 85-323-0231-9.
• Jeitinho Brasileiro - um estil de vida!
• Archivat el 14 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine..
• Biografia: Lourenço Stelio Rega.
• Jesse Souza, A Elite do Atrasse, Riu de Janeiro: Estaçao Brasil, 2009.