Jean d'Ormesson
Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
Nacionalitat: | Francesa | ||
Ocupació: | Filòsof i escritor. | ||
Naiximent: | 16 de juny de 1925 | ||
Lloc de naiximent: | París, França | ||
Defunció: | 5 de decembre de 2017 | ||
Lloc de defunció: | Neuilly-sur-Seine, França |
Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson, conegut popularment com a Jean d'Ormesson (París, França, 16 de juny de 1925 - † Neuilly-sur-Seine, França, 5 de decembre de 2017), fon un filòsof, escritor, noveliste i croniste francés. Fon membre de l'Acadèmia Francesa, a on va ocupar l'assent número 12. En abril de l'any 2015 es convertí en un dels pocs autors vius les obres del qual varen ser publicades per la prestigiosa colecció 'La Pléiade' de l'editorial Gallimard; el seu nom es va incorporar al panteó lliterari francés junt a uns atres com Milan Kundera o Marguerite Yourcenar.
Biografia[editar | editar còdic]
Jean d'Ormesson fon fill d'André d'Ormesson, embaixador de França. La seua infància va transcórrer en el castell de Saint-Fargeau, propietat de la seua mare, i en Baviera (Alemània).
Estudià en l'escola francesa École normale supérieure (Escola Normal Superior), i fon catedràtic de Filosofia. Fon secretari general del Consell Internacional de Filosofia i Ciències Humanes en l'Unesco i director del diari Le Figaro.
Les seues noveles s'aparten dels temes convencionals, i algunes d'elles són fonamentalment autobiogràfiques. Una atra part de la seua obra deixa vore la seua filosofia de la vida. La seua novela més divulgada en espanyol és Història del judeu errant (1991), inspirada en el mit cristià medieval del Judeu Errant, publicada per Editorial Planeta en la seua colecció Grans Narradors.
La colecció La Pléiade (Gallimard) publicà Oeuvres (en francés) en abril de 2015. Este volum reunix quatre dels seus principals treballs: Au revoir et merci, La gloire de l'Empire, Au plaisir de Dieu i Histoire du juif errant.
Acadèmia Francesa[editar | editar còdic]
Jean d'Ormesson fon elegit per a l'Acadèmia Francesa, el 18 d'octubre de 1973, en el silló 12, succeint a Jules Romains, mort el 14 d'agost de 1972.
Propongué i feu campanya per a l'ingrés en l'Acadèmia de Marguerite Yourcenar, la primera dòna admesa inclosa entre els "immortals" en 1980. Ell va respondre al seu discurs d'ingrés en 1981 i va rebre igualment a Michel Mohrt en 1986 i a Simone Veil el 18 de març de 2010. Fon elegit decà de l'Acadèmia Francesa despuix de la mort de Claude Lévi-Strauss en octubre de 2009, càrrec que eixercità fins a la seua mort en decembre de 2017.
Ineptocràcia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Ineptocràcia.
Jean d'Ormesson inventà la paraula ineptocràcia i definí el seu significat:
Obra[editar | editar còdic]
(en francés / traducció al valencià)
- L'amour est un plaisir (1956)
- Du côté de chez Jean (1959)
- Un amour pour rien (1960)
- Au revoir et merci (1966)
- Les illusions de la mer (1968)
- La gloire de l'empire (1971) / La glòria de l'imperi (1976)
- Au plaisir de Dieu (1974) / Per caprig de Deu (1975)
- Le vagabond qui passe sous une ombrelle trouée (1978)
- Dieu, sa vie, son œuvre (1981)
- Mon dernier rêve sera pour vous (1982)
- Jean qui grogne et Jean qui rit (1984)
- Le vent du soir (1985) / El vent de la vesprada (1995)
- Tous les hommes en sont fous (1985) / Tots van locos per ella (1988)
- Le bonheur à San Miniato (1987) / La felicitat de Sant Miniato (1988)
- Album Chateaubriand (1988)
- Garçon de quoi écrire (con François Sureau, 1989)
- Histoire du juif errant (1991) / Història del judeu errant (1992)
- Tant que vous penserez à moi (entrevista en Emmanuel Berl, 1992)
- La Douane de mer (1994)
- Presque rien sur presque tout (1995)
- Casimir mène la grande vie (1997)
- Une autre histoire de la littérature française (tomo I, 1997 y tomo II, 1998)
- Le Rapport Gabriel (1999)
- Voyez comme on danse (2001)
- C'était bien (2003)
- Et toi, mon cœur, pourquoi bats-tu ? (2003)
- Une fête en larmes (2005)
- La création du monde (2006)
- Odeur du temps (2007)
- Qu'ai-je donc fait (2008)
Referències[editar | editar còdic]
- Biografia de Jean d'Ormesson Académie française
- Jean d'Ormesson es parte de La Pléyade. Le Figaro (en francés)
- «L'écrivain Jean d'Ormesson est mort à l'âge de 92 ans.» (en francés) Le Figaro
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jean d'Ormesson.