Anar al contingut

Jardí botànic de Santa Catalina (Nancy)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jardí botànic de Santa Catalina (Nancy)

El Jardí botànic de Santa Catalina, en francés Jardin Botanique Sainte Catherine, també denominat últimament com Jardin Dominique Alexandre Godron, és un jardí botànic d'una miqueta més d'1 hectàrea d'extensió que es troba situat en Nancy, França.

Està administrat pel Jardí d'altura del cim Chitelet.

El còdic d'identificació del Jardin Dominique Alexandre Godron com a membre de el "Botanic Gardens Conservation Internacional" (BGCI), aixina com les sigles de la seua herbario és NCY.[1]

El Jardin Dominique Alexandre Godron està considerat com jardí notable de França des del 2010.

Erro al crear miniatura:
Bust de Jules Crevaux en el jardí botànic.

Localisació

El jardí botànic es troba en el centre antic de la ciutat de Nancy.

Jardin Dominique Alexandre Godron rue Sainte Catherine 100 Nancy, Département de Meurthe-et-Moselle, Lorraine, França.

Plans i vistes satelitales.Coordenades no vàlides</noinclude>

Està obert diàriament en els mesos càlits de l'any. Es cobra una tarifa d'entrada.

Història

El 19 de juny de 1758 es va crear el primer jardí botànic de Nancy. Se situava en l'actual "rue Sainte-Catherine" llavors denominada "rue Neuve-dones-Casernes".

En 1768, rep les plantes de el "Jardí Botanico de Pont-à-Mousson", degut a que l'universitat que existia en Pont-à-Mousson des de 1572, és transferida a Nancy. Bagard, que dirigix este jardí durant quinze anys, ho pobla de tots els vegetals útils que va poder obtindre per llavors.

La direcció del jardí es vincula a les funcions del President del Colege Real de Medicina (Collège Royal de Médecine) fins a la desaparició dels establiments d'ensenyança en 1792.

El jardí permaneix llavors alguns anys sense direcció, ans que el prefecto Marqués nomene a Rémi Willemet, professor d'Història natural, com a director del jardí de plantes. En este periodo, Willemet lo reacondiciona.

En 1805, rep la visita de l'Emperatriu Josefina de Beauharnais, que de regrés a Malmaison, li envia un lot de plantes rares cultivades en les seues hivernàculs. Ademés, en l'escola de botànica, per primera volta, es classifica segons el sistema de Carlos Linneo. És per llavors quan el jardí passa a ser propietat de la ciutat. Willemet conserva les seues funcions com a director i professor de botànica, fins a la seua mort en 1807. Llavors és substituït pel químic Braconnot.

En 1833, es nomena una comissió de vigilància en la missió de reorganisar el jardí. Esta comissió, formada per Braconnot, Soyer-Willemet (net de R. Willemet), Grillot i Simonin, hòmens de ments preclares, recuperen el jardí de l'estat de ruïna en el que havia caigut i l'antiga horta es convertix en una segona escola de botànica.

En paralel a la creació de la facultat de les Ciències en 1854, el jardí alcança una gran notorietat gràcies a l'arribada de Dominique Alexandre Godron, per a ocupar el lloc de director. Eminent botànic, dibuixa un nou pla per al jardí cap a 1870, integrant les normes vigents en esta época i construint grans hivernàculs tropicals.

Part d'estes instalacions varen ser demolides, en particular, el gran hivernàcul, per la construcció, entre 1930 i 1935, del Institut agrícola i colonial i del Museu de Zoologia. Es transferixen llavors partix de les coleccions (les plantes dels hivernàculs) al Parc Olry. En esta época, el Jardí Botànic de Nancy és, com en moltes atres ciutats, competència directa del Servici d'Espais Verts.

En 1976 passa a ser administrat pel Conservatori i Jardins Botànics de Nancy orgue constituït per la Ciutat de Nancy i l'Universitat de Nancy associats en un sindicat mixt.

En 1993, el Jardí Botànic reinstala el Servici de les Passejades de la Ciutat de Nancy. Este últim ho rebatejarà com "Parc Dominique-Alexandre Godron" , en honor a este famós botànic de Lorena.

En 2010, el jardí va ser classificat com Jardí notable.

Referències

Commons

Bibliografia

  • Jean Harranger, « Conservatoire et jardins botaniques de Nancy», PHM-Revue horticole, no 299, août-septembre 1989, p. 24.
  • Marcel Ribon, « Bayard et Symphorien Champier en Lorraine (à l'occasion du cinquième centenaire de la naissance du bon duc Antoine)», Histoire dones sciences médicales, Société française de histoire de la médecine, vol. 23, no 3, 1989, p. 19


Referències