Jakapil kaniukura

Archiu:Jakapil skeletal.webp

Jakapil kaniukura

Jakapil kaniukura és l'única espècie coneguda del gènero extint Jakapil de dinosauri tireóforo basal, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 97 i 94 millons d'anys, en lo que hui és Sudamérica.

Descripció

Degut a que el holotip de Jakapil és un subadulto, encara no es coneix el seu tamany total, en l'holotip medint al voltant d'1,5 metros de llongitut i pesant entre 4,5 i 7 quilograms, segons la circumferència femoral. Jakapil posseïa un cràneu curt i robust, caria una fenestra anterorbital i posseïa tan sol 11 parells de dents en la mandíbula inferior, un número reduït per a tireóforos no anquilosáuridos, les seues dents tenien formes de full i carien un cíngulo. Per la forma de la seua hocico, es creu que Jakapil no tallava fulls sino que s'alimentava de vegetació més dura. Jakapil representa un morfotipo nou entre els tireóforos, que inclou, entre atres coses, la presència d'un os predentario, absent o cartilaginoso en atres tireóforos basals, osteodermos grans i baixos i una postura bípeda, similar a Scutellosaurus.

Les seues extremitats posteriors eren similars a les d'atres tireófors i ornitisquios basals, en llargues tíbies i fíbulas. El seu pelvis era també basal, al contrari que en els anquilosáuridos el seu pubis i ísquion estaven separats. El seu cos es vea cobert d'osteodermos, en a lo manco cinc tipos. Els laterals del coll, grans, en poca elevació i forma de D, els damunt del coll, llargues i puntagudes, similar a una espina, els de baix del coll, un punt intermig entre les dos prèvies, elevada i grossa pero no puntiguda. Els de l'esquena, similars a les anteriors pero més menudes i del cos, ovalades, típiques en anquilosaurios. Els seus braços eren curts, pese a semblar inútils pel seu reduït tamany, presenten àrees d'inserció muscular, similars als de Huayangosaurus, lo que sugerix que encara posseïen utilitat, si ben no per a locomoció.

Descobriment i investigació

Jakapil va ser un tireóforo basal del Cretácico tardà de la Patagonia argentina, trobat en el Àrea Paleontológica La Buitrera.

L'espècimen holotípico MPCA-PV-630 consistix d'un esquelet parcial que inclou varis osteodermos i una mandíbula completa. Els restants varen ser trobats prop de la localitat de Cerro Policia dins de el "Àrea Paleontológica La Buitrera", prop de l'Assut E. Ramos Mexía, en la Patagonia Nort, Província de Riu Negre, Argentina. Els afloraments allí exposts representen la secció superior de la Formació Candeleros datada del Cenomaniense. S'interpreten com a acumulacions eòliques del desert de Kokorkom, en canvis entre condicions climàtiques àrides i semiáridas. La majoria dels fòssils de la Butrera es varen trobar entre llits de dunes migratòries. El nou espècimen es va trobar com una estreta associació d'elements en un àrea menuda d'al voltant d'1,5 per 1 metro, aïllat de qualsevol atre individu, com generalment ocorre en la Formació Candeleros. Els restants es varen trobar desarticulats i en una llaugera orientació suroest-noreste pel transport dunar.

Jakapil significa "portador d'escuts" en la llengua pueche o Tehuelche del nort. El nom específic kaniukura es veu compost per kaniu, cresta i kura, pedra, que prové del llenguage mapuche, en referència a la cresta de la mandíbula.