Jaciment de icnitas La Fondota
El jaciment de la Fondota és un jaciment d'icnitas (chafades fosilizadas) de mamífers del Oligoceno Inferior en Abiego (Aragó, Espanya).
Descripció
[editar | editar còdic]El jaciment conté més de 600 icnitas d'a lo manco tres icnotaxones d'artiodàctils.[1] Es va formar per chafades en la vora superficial d'un sistema aluvial estacional, relacionat en la capa geològica de la veïna formació Peraltilla, en la que també s'han trobat restants paleontológicos.[2][3] Eixa datació ho convertix en un dels jaciments del seu tipo més antics en Europa, sent un dels primers registres disponibles despuix de l'extinció massiva que va marcar el final del Eoceno.[4] Més encara, varis dels jaciments de icnitas del periodo són d'aus, sent les troballes de icnitas de mamífers en la vall de l'Ebre d'especial rellevància.[5] Per això, a penes hi ha atres quatre jaciments similars en Europa.[6]
En l'actualitat, les icnitas conformen un aflorament d'aproximadament 50x7 m,[4] passat el pont sobre el riu Alcanadre en direcció des de Abiego a Alquézar.[7] El seu estat de conservació és variable, en un 20% considerats en bon estat, un 48% pobre i un 32% en mal estat.[8] El jaciment ha segut musealizado i adaptat per a visites.
Les icnitias s'han atribuït a Anoplotherium i Entelodon, dos gèneros de mamífers extints. Del primer gènero, potencialment relacionat en els actuals camélidos, s'ha propost que les icnitas mostren dos espècies diferents.[9] El segon gènero està relacionat en els antepassats de porcs i javalins abans de l'increment de tamany que eixa família va viure durant el Oligoceno.[10] La conservació del grup de icnitas és científicament significativa, puix ha permés analisar els patrons de moviment d'estos gèneros extints i donar-los un caràcter gregario aixina com fer suposicions sobre la seua socialisació.[9]
Història
[editar | editar còdic]El jaciment, conegut popularment en la localitat, va ser donat a conéixer en 1973 en una entrevista a Jesús Conte en la revista Poble.[11] Este estudiós local va atraure investigadors professionals, incloent geólogos i paleontòlecs.[11] En 1993, Eugenio Monesma va informar del jaciment al grup Aragosaurus de l'Universitat de Saragossa durant el rodage d'un documental.[12] En 2003 es va publicar el primer artícul científic sobre el jaciment, lo que va ser seguit de la seua protecció i musealización per part de les autoritats culturals aragoneses.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Linares Montes et al., 2023, p. 79.
- ↑ Linares Montes et al., 2023, pp. 80;82.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, p. 10.
- ↑ 4,0 4,1 Linares Montes et al., 2021, p. 100.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, pp. 2-4.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, p. 26.
- ↑ Canudo Sanagustín et al., Creuat Cavaller, p. 123.
- ↑ Linares Montes et al., 2021, p. 101.
- ↑ 9,0 9,1 Linares Montes et al., 2021, p. 102.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, pp. 24-25.
- ↑ 11,0 11,1 Canudo Sanagustín et al., Creuat Cavaller, p. 124.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, pp. 4-5.
- ↑ Canudo Sanagustín, 2004, pp. 5-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento de icnitas La Fondota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.