Jaciment de Nyayanga
El jaciment de Nyayanga és un jaciment arqueològic ubicat en la península de Homa, a la vora del llac Victoria, Kènia.[1]
Història
Nyayanga (0° 23.909'S, 34° 27.115'I) va ser excavat per primera volta pel Proyecte Paleontológico de la Península de Homa (Homa Peninsula Paleoanthropological Project) en l'any 2000, en una colaboració entre el Museu Nacional de Kènia, l'Universitat de la Ciutat de Nova York i l'Institut Smithsoniano. Es varen succeir distintes intervencions en 2007, 2011, 2012 i 2015. Els fòssils i artefactes es troben en la colecció de l'organisació estatal Museus Nacionals de Kènia en Nairobi.
Troballes
Un equip format per investigadors del Museu Nacional de Kènia, el Museu Nacional de Història Natural de l'Institut Smithsoniano i del Queens College de l'Universitat de la Ciutat de Nova York varen publicar un estudi sobre les troballes del jaciment, en el que es varen trobar restants de més de 300 ferramentes de pedra de fins a tres millons d'anys d'antiguetat junt a fòssils de dos dents molar del gènero homínit extint Paranthropus. Estes troballes reforcen l'idea de que el gènero Homo no va ser l'únic capaç d'utilisar ferramentes. La majoria d'estes ferramentes estan fabricades en roques com cuarzo i riolita, en inclouen peces esmolades per a picar i raspar; els núcleus de pedra, o material de partida, dels que s'extreen lascas; i els martells utilisats per a colpejar els núcleus. [1]
També es varen trobar uns 2000 restants fòssils d'animals entre els que es troben tres esquelets incomplets de hipopótams en senyals de corts de ferramenta com una marca profunda en una costella i varis talls paralels en l'os de l'espinella, aixina com restants d'esquelets d'antílops en marques de ferramentes de cort. L'estudi va ser publicat en la revista Science el 9 de febrer de 2023.[2]
Per un atre costat constituïxen els restants de ferramentes realisades per homínits més antigues jamai trobades, retardant en centenars de mils d'anys la data de la creació de la tecnologia olduvayense del Paleolític inferior. Estos restants de ferramentes daten de 2,9 millons d'anys mentres que els predecessors, trobats en 1970 en Gona (Etiopia) daten de 2,6 millons d'anys. [3] [1]
Les ferramentes olduvayenses són les més esteses i persistents en el temps de les ferramentes homínidas. El desgast de les ferramentes i els ossos trobats en el jaciment indiquen que varen ser utilisades per a processar varis aliments, incloent el processament de plantes i carn de hipopótam.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «ser-la-primera-espècie-en-usar-ferramentes Esta troballa demostra que els 'Homo' no va ser la primera espècie en usar ferramentes» (en és). National Geographic. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ «3-Million-Year-Old Oldowan Tools and Cut-Marked Bones Unearthed in Kenya | Sci.News» (en en-us). Sci.News: Breaking Science News. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ «2.6-Million-year-old stone tools and associated bones from OGS-6 and OGS-7, Gona, Afar, Ethiopia».Journal of Human Evolution.45(2)
- 169–177.ISSN 0047-2484.doi:10.1016/S0047-2484(03)00093-9.Consultat el 2023-11-21.
- ↑ «Expanded geographic distribution and dietary strategies of the earliest Oldowan hominins and Paranthropus».Science.379(6632)
- 561–566.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.abo7452.Consultat el 2023-11-21.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento de Nyayanga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.