Anar al contingut

Ixophorus unisetus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ixophorus és un gènero monotípic de plantes herbàcees de la família de les poáceas.[1] La seua única espècie, Ixophorus unisetus, és originària de Mèxic, distribuint-se des de Mèxic a Brasil i en Cuba.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes perennes cespitosas; en tallos de 50–140 cm de llarc i 0.6–1 mm d'ample, suculents, erectos, ramificats en l'edat; nucs glabros o llaugerament adpreso pilosos; plantes monoicas. Baïnes glabras, carinadas; lígula una membrana lacerada o ciliada, 1–2.5 mm de llarc; làmines lineares, fins a 75 cm de llarc i 10–25 mm d'ample, aplanadas, laxas, glabras. #Inflorescència terminals i axilars, panícules d'arracades, panícula 10–25 cm de llarc, cilíndric-ovoide, arracades numeroses, simples, 2–8 cm de llarc, escabrosos; cada espiguilla en una cerda subjacent, 7–12.5 mm de llarc, víscida, espiguillas 3.5–4.7 mm de llarc, lanceoladas i agudes en la antesis, anchamente ovadas en la madurea, subsésiles en 2 rencs a lo llarc dels costats inferiors del raquis triquetro; desarticulació per baix de les glumas, la espiguilla caediza com una unitat; glumas desiguals, herbàcees, gluma inferior anchamente ovada, 0.7–1.5 mm de llarc, aguda, 1–3-nervia, gluma superior i lema inferior 3.5–4.7 mm de llarc, ocultant al flósculo superior; flósculo inferior estaminado, en 2 lodículas i 3 estams, les anteres 2–3.4 mm de llarc; pálea inferior 2-carinada, tornant-se circular en la madurea, en una base cordada i àmplies ales cartáceas, molt més ampla que el restant de la espiguilla; flósculo superior pistilado, 2–3.3 mm de llarc, rarament en estams rudimentaris; lema superior més curta que la espiguilla, elíptica, endurida, apiculada, papilosa, els màrgens enrollados cap a dins; pálea endurida; lodículas 2; estils 2. Frut una cariopsis; embrió ca 1/2 de la llongitut de la cariopsis, fil d'1/3 la llongitut de la cariopsis, elíptic.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ixophorus unisetus va ser descrit per (J.Presl) Schltdl. i publicat en Linnaea 31: 747, 420–422. 1861-1862.[2]

Sinonímia
  • Chamaeraphis cirrhosa (I.Fourn.) Kuntze
  • Chamaeraphis schiedeana (Schltdl.) Kuntze
  • Chamaeraphis uniseta (J.Presl) Kuntze
  • Ixophorus palmeri (Vasey) Beetle
  • Ixophorus pringlei Scribn.
  • Ixophorus pringlei var. minor Scribn.
  • Ixophorus pringlei var. pringlei
  • Ixophorus schiedeana Schltdl.
  • Ixophorus schiedeanus Schltdl.
  • Panicum cirrosum (I.Fourn.) Scribn. & Merr.
  • Panicum palmeri Vasey
  • Panicum pringlei Vasey
  • Panicum schiedeanum Trin. ex Beal
  • Panicum unisetum (J.Presl) Trin.
  • Setaria cirrosa I.Fourn. ex Hemsl.
  • Setaria cirrosa I.Fourn.
  • Setaria polyneura R.A.W.Herrm.
  • Setaria schiedeana (Schltdl.) I.Fourn.
  • Setaria schiedeana (Schltdl.) I. Fourn. ex Hemsl.
  • Setaria uniseta (J.Presl) I.Fourn.
  • Setaria uniseta (J. Presl) I. Fourn. ex Hemsl.
  • Urochloa uniseta J.Presl[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 25 de febrer de 2010.
  2. 2,0 2,1 «Ixophorus unisetus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'abril de 2014.
  3. «Ixophorus unisetus (J.Presl) Schltdl. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultat el 2026-03-18.
  4. «Ixophorus unisetus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 d'abril de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Hitchcock, A. S. 1936. Man. Grasses W. Ind. 1–439. United States Government Printing Office, Washington.
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  7. Judziewicz, I. J. 1990. Family 187. Poaceae (Gramineae). 8: 1–727. In A. R. A. Görts-van Rijn (ed.) Fl. Guianas, ser. A, Phanerog.. Koeltz Scientific Books, Königstein.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]