Anar al contingut

Itzimté (lloc arqueològic de Guatemala)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Itzimté , originalment 'Ibil, és un lloc arqueològic de la República de Guatemala . Està ubicat en el departament de Petén, en la partix nort del país, 260 km al nort de la Ciutat de Guatemala, la capital. El lloc és en la seua majoria del periodo Clàssic. Itzimté es troba a una altitut de 182 metros sobre el nivell del mar.

Història del lloc

[editar | editar còdic]

La data de la fundació d'este lloc correspon aproximadament als inicis del Clàssic, al voltant del 200-220 d. C.

Tu' 'O és registrat de forma retroespectiva com el primer governant del lloc, el seu mandat s'estima entre el 200 al 220 d. C.

El 17 de novembre del 703 naix "Cap Humeante", el futur ajaw local.

Entre el 710 al 715, va haver un atac de "guerra d'estreles" a Itzimté, dirigit per K'ihnich Yax Kuk' Mo, un ajk'uhun (funcionari) dels Kaanu'l i el seu grup de Chiknahb (Calakmul).

"Cap Humeante"

[editar | editar còdic]

La seua entronisació s'estima en el 730. La seua primera acció registrada com a gobernant va ser l'erecció de l'estela 5 per la culminació del 15 katún, el 22 d'agost del 731. El 30 de juny de 741 va erigir l'estela 2, en un rito de "espargiment de fòc". Després inaugura l'estela 10 i el "Altar de Port Barris" en el 746, aixina com l'estela 3 en el 751.[1]

Jun Tzakab To'k':

[editar | editar còdic]

L'Altar 1 del lloc indica que Jun Tzak Too'k' va ser entronisat en el 756, degut a que registra que va complir 5 anys de govern en el 761. És provable que ell haja erigit l'estela 8, el 17 de març del 761.[2]La primera estela coneguda que va dedicar és l'estela 7, el 24 de giner del 771.[3]Eixe mateix any va visitar Motul de Sant Josep, per a acompanyar al seu rei, K’ihnich Lamaw Ek',[4] en una cerimònia calendárica i el seu consegüent ball ritual. Entre setembre i octubre del 775, Itzimté ataca i crema la ciutat de "Hix Witz oriental", òssea, Zapote Bobal. L'Altar 1 és terminat i dedicat fins al 17 d'abril del 776.

Governants coneguts

[editar | editar còdic]

Fins ara esta és la llimitada llista dinàstica de Itzimté.

Nom o Renom Regnat No. de successió

dinàstica

Noms alterns
Tu' 'O c. 200-220 d. C. 1
Cap Humeante (K'ahk' ...l) 730 - 756 22? K'ahk' K'awiil
K’ahk’ Chih.?.Yon Xaak Sak Ik'

Jun Tzakab To'k'

756 - 776 23

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dmitri Beliaev, Sergio Vepretskii i Camilo A. Luin. Bàrbara Riera, Luis Méndez Salines i Gloria Ajú (ed.): «L'unitat política de Itsimte en el Clàssic Tardà: Noves senyes epigràfiques». ResearchGate. Ministeri de Cultura i Deports, Institut d'Antropologia i Història i Associació Tikal. Consultat el 23 d'abril de 2026.
  2. Beliaev, et al. (2022):pp. 892.
  3. Beliaev i Vepretskii (2018) pp:5-7.
  4. Tokovinine & Zender (2012): pp. 46.


Referències

[editar | editar còdic]