Isoterma d'adsorció

Una isoterma d'adsorció (també cridada isoterma de sorción) descriu l'equilibri de l'adsorció d'un material en una superfície (de modo més general sobre una superfície llímit) a temperatura constant. Representa la cantitat de material unit a la superfície (el sorbato) com una funció del material present en la fase gas o en la dissolució. Les isoterma d'adsorció s'usen en freqüència com a models experimentals, que no fan afirmacions sobre els mecanismes subjacents i les variables mides. S'obtenen a partir de senyes de mida per mig d'anàlisis de regressió.

Tipos

Les isoterma més freqüentment usades són:

• Isoterma llineal,
• Isoterma de Freundlich,
• Isoterma de Langmuir,
• Isoterma de Temkin,
• Isoterma de Gibbs, i el
• model BET.