Anar al contingut

Isla de Yeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ile-yeu-cote-sauvage.JPG
Isla de Yeu


La illa de Yeu (en francés: Île d' Yeu) està situada prop de la costa atlàntica francesa sobre el golf de Viscaya; pròxima a la ciutat de Nantes. Forma una comuna, en la regió de Països del Loira, departament de la Vandea, en el districte dels Sabres-d'Olonne. Conforma el cantón del seu nom.[1]


Archiu:Ile d'yeu satellite.png
Fotografia de la illa de Yeu.
  • Administrativamente pertany al departament francés de la Vandea de les costes de la qual la separen uns 20 km.
  • Medix uns 23 km² i contava en una població de 4906 persones en 2007.
  • Els seus dos ports, Joinville i La Meule són famosos per la peixca de tonyina i langosta.
  • Adquirix la seua fama degut a que en ella va passar els seus últims dies, en un règim d'encarcerament, el mariscal Philippe Pétain, qui va morir i va ser enterrat en l'illa en 1951.


La costa este, que mira al continent, posseïx bones plages per a banyar-se ya que la terra se sumergix suaument en l'mar. La costa suroest és rocosa i escarpada i és interrompuda per algunes baïes en plages.

El poblat Saint-Sauveur que conta en una iglésia, alguns locals nocturns i un mercat és considerat la capital de l'illa. Val la pena visitar Port-de-la-Meule, un chicotet port natural en la Côte Sauvage.

Entre les urbanisacions i sobre els creus de les rutes existixen menuts pobles cridats Ker. La paraula Ker ve del llatí quadrivium (carrefour en francés) que significa creuament.

En l'época estival l'illa és visitada diàriament per mils de turistes. Principalment són rics parisencs els qui posseïxen una casa d'estiueig en l'illa per lo que en els mesos més càlits es troben unes 35 000 persones, mentres que en hivern eixe número es reduïx a 5000.

Accessos

[editar | editar còdic]

Tres empreses de transport de passagers són les que s'encarreguen de transportar als turistes des del continent:

  • La V.I.I.V. (Vedettes Inter Îles Vendéennes)
  • La Compaigne Vendeénnes
  • La Copaigne Yeu-Continent.

En l'incorporació de nous catamarans es va reduir el temps de trasllat d'una hora a sol 30 minuts. Quan hi ha molt onage el viage pot resultar perillós i no es recomana realisar-ho. També existix la possibilitat d'aplegar a l'illa en helicòpter. En la partix suroest de l'illa es troba l'aeroport cridat Île d'Yeu li Grand Phare (IATA Code IDY ICAO Code LFEY) en una pista per a menuts avions a la que s'aplega des de Nantes en uns 30 minuts costant el passage anada i regrés uns 150 euros.


Història

[editar | editar còdic]

En l'illa es troben dólmenes i menhirs que indiquen una colonisació ocorreguda en l'Edat de Pedra. L'illa es dia en llatí Insula Oya. En l'Edat Mija hi havia monges en l'illa. Durant la guerra dels Cent Anys va caure en poder de la Corona britànica i va ser recuperada per França en 1785. En atres époques se sembraven cereals i hi havia molts molins de vent, dels quals solament queden uns pocs que han segut renovats.

També hi ha una ciutadella alçada entre 1858 i 1866 que en 1916 va estajar a presoners austro-hongaresos i en 1940 a 125 comunistes francesos.

Durant la Segona Guerra Mundial l'illa va ser ocupada entre 1940 i 1944 per la Wehrmacht nazi i es varen alçar varis búnkerés i llocs de vigilància. Es va plantar un bosc al seu entorn en la finalitat de camuflar-la. En 1944 es varen retirar les tropes alemanes i varen destruir el far que hi havia en l'illa. Despuix de la guerra va ser el lloc de presó del cap del Govern de Vichy, mariscal Philippe Pétain. La seua tomba es troba en el cementeri en les afores de Port-Joinville, a la dreta de l'entrada prop d'un cartell que resa Perdu en mer. Va tornar a ser coneguda en este aspecte, perque des del 8 d'abril de 1976 va ser lloc de confinament per a destacats dirigents i militants de la banda terrorista ETA


En el pati intern de la ciutadella hi havia un menhir d'uns sèt metros d'alt que va ser remplazado en el XVIII per dos molins de vent. Des de el XX el pati és utilisat per a exposicions i espectàculs públics com a circ i concerts.

En 1999 l'illa va ser contaminada en petròleu abocat despuix de l'averia sofrida pel petroler maltés Erika.

Referències

[editar | editar còdic]