Iris pseudacorus

lliri groc (Iris pseudacorus)

Iris pseudacorus

El lliri groc (Iris pseudacorus), és una espècie perenne de la família Iridaceae. És originària d'Eurasia.

Descripció

Els tallos poden medir d'1 a 1,5 m (rarament a 2 m). Té fulls ensiformes. Les flors apareixen prop de març o juny i poden ser solitàries o en parells i rodejades en la base per 1-2 bràcteas amplexicaules, les flors alcancen un diàmetro de 8 a 10 cm i freqüentment tenen taques taronges o púrpures.

Hàbitat

Creix be en condicions molt humides. És comú trobar-la en pantàs de tota Europa, a on tolera immersió, baix pH i sols anóxicos. La planta prospera ràpidament, per rizoma i per llavors disperses per l'aigua. Ompli una caseta ecològica similar al de la espadaña i a voltes creixen juntes. Encara que és primàriament una aquàtica, els rizomes sobreviuen prolongats periodos secs. Este Iris és usat en remediación d'aigües, perque té l'habilitat d'absorbir metals pesats per les seues raïls.

Propietats

Antigament tenia usos medicinals. S'usa la raïl principalment, també les llavors. Els seus fulls i raïls són venenoses per al ganado.

Principis actius: conté iridina.

Indicacions: és emético, astringente, rubefaciente, tònic, diurético, laxante, vermífugo. Les llavors, estomacal i carminativo. En forma de irrigación s'usa contra la leucorrea i en la menstruació dolorosa.

Atres usos: les llavors s'usen com a substitut del café.

Taxonomia

Iris pseudacorus, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 38–39. 1753.

Etimologia

Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.

pseudacorus: epítet latino que significa "fals Acorus".

Citologia

Número de cromosomas de Iris pseudacorus (Fam. Iridaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=34.

Sinonímia

• Iris palustris Gaterau, Descr. Pl. Montauban: 31 (1789), nom. superfl.
• Xiphion pseudacorus (L.) Schrank, Fl. Monac. 1: t. 99 (1811).
• Limnirion pseudacorus (L.) Opiz, Seznam: 59 (1852).
• Limniris pseudacorus (L.) Fuss, Fl. Transsilv.: 636 (1866). [Usat en Flora Ibèrica]
• Xyridion pseudacorus (L.) Klatt, Bot. Zeitung (Berlín) 30: 500 (1872).
• Iris pallidior Hill, Brit. Herb. 47: 473 (1756).
• Acorus adulterinus Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 1b (1764), opus utique oppr.
• Iris sativa Mill., Gard. Dict. ed. 8: 15 (1768).
• Pseudo-iris palustris Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 6: 417 (1790).
• Iris palustris Moench, Methodus: 528 (1794), nom. illeg.
• Iris paludosa Pers., Syn. Pl. 1: 52 (1805).
• Iris curtopetala F.Delaroche in P.J.Redouté, Liliac. 6: t. 340 (1811).
• Vieusseuxia iridioides F.Delaroche in P.J.Redouté, Liliac. 6: t. 340 (1811), nom. inval.
• Moraea candolleana Spreng., Syst. Veg. 1: 164 (1824).
• Iris acoroides Spach, Hist. Nat. Vég. 13: 44 (1846).
• Iris lutea Lam. in J.C.M.Grenier & D.A.Godron, Fl. France 3: 496 (1856).
• Iris acoriformis Boreau, Fl. Centre France, ed. 3, 2: 635 (1857).
• Iris bastardii Boreau, Fl. Centre France, ed. 3, 2: 635 (1857).

• Xiphion acoroides (Spach) Alef., Bot. Zeitung (Berlín) 21: 297 (1863).
• Xyridion acoroideum (Spach) Klatt, Bot. Zeitung (Berlín) 30: 500 (1872).
• Colchicum falcifolium Stapf, Denkschr. Kaiserl. Akad. Wiss., Wien. Math.-Naturwiss. Kl. 50: 19 (1885).
• Iris flava Tornab., Fl. Sicul.: 212 (1887).

Noms comuns

• Castellà: ácoro bastardo, ácoro palustre, fals ácoro, ácoro aquàtic groc, alsusena, azucena (groga), brimbio, espadaña (groga), espadaña de flor groga, espadaña fina, espadañal, flor de lis, gladiolo d'aigua, iris groc, gerro d'or, lliri (groc), lliri (groc) d'aigua, lliri groc d'estanys, lliri brode, lliri cárdeno, lliri comú, lliri de la marisma, lliri dels pantans, lliri espadañal (groc), lliri pajizo, lliri salvage (groc), lliris de camp, lliri selvat, liris de la espadaña de flor groga, seudoácoro, rabiacán, raïl de lliri groc. [També s'usa acoro, encara que no en el dle]