Anar al contingut

Iris latifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Iris latifolia 01.jpg
lliri blau (Iris latifolia)


El lliri blau (Iris latifolia) és una espècie que pot alcançar 70 cm d'altura, de la família de les iridáceas. És endèmic de la península ibèrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

Fulls anchamente lineares, aproximadament tan llargues com el talle, acanaladas, les inferiors de 25 a 70 cm per 5-8 mm d'ample, blanquecinas pel costat cóncau, les superiors més curtes i més amples. Brot folioso, no ramificat, fistuloso, de fins a 60 cm. Raïl en bulbo en raicillas no persistents i corfolls papiráceas. En dos flors hermafroditas de color blau viu, en ocasions blanques, proveïdes de dos espatas iguals, i molt dilatades que rodegen l'ovari; pedúncul curt i tépals desiguals, els externs en un llim obovado i emarginado, tan llarc com la part estreta que ho sosté, en làmina redonejada tan llarga com l'ungla, esta triangular de 2,5 a 3 cm d'ample i igual o més curta que el llim del segment, en una taca anaranjada i que poden tindre un penachito de pèls molt més llarcs que els interns, els quals són erectos i bilobulados; totes les peces es sueldan en la base formant un tubo d'u 5 mm de llarc, en tres estams i estils petaloideos, amples i en tres braços.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En la península ibèrica en la cordillera Cantàbrica, Pirineus i sistema Central. És comú en els prats humits alpins. Fins a 2500 m s. n. m.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Iris latifolia, va ser descrita per (Mill.) Voss i publicat en Vilmorins Blumengärtnerei ... Dritte neubearbeite Auflage 1: 982. 1895.[2]

Etimologia

Iris: nom genèric cridat aixina per Iris la deesa grega del arc iris.[3]

latifolia: epítet latino que significa "en el full ample".[4]

Sinonímia
  • Xiphion latifolium Mill., Gard. Dict. ed. 8: 3 (1768).
  • Iris xiphioides Ehrh., Beitr. Naturk. 7: 140 (1792).
  • Iris anglica Steud., Nomencl. Bot.: 437 (1821).
  • Xiphion jacquinii Schrank, Flora 7(2 Beibl.): 17 (1824).
  • Iris cepifolia Stokes, Bot. Comm. 1: 233 (1830).
  • Iris pyrenaica Bubani, Dunalia: 94 (1878), nom. superfl.
  • Iris argentea auct., Rev. Hort. 63: 36 (1891).[5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: lliri, lliri groc, lliri blau, lliri bulboso, lliri fi, lliri de montanya.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. González (1999). , Barcelona: Grijalbo. ISBN 84-253-3336-9.
  2. «Iris latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juny de 2014.
  3. En Noms Botànics
  4. En Epítets Botànics
  5. «Iris latifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 26 de març de 2010.
  6. «Iris latifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de març de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]