Anar al contingut

Ipomoea tricolor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ipomoea tricolor (Ipomoea tricolor)
Ipomoea tricolor var. 'Heavenly Blue'

Ipomoea tricolor és una espècie del gènero Ipomoea nativa del Neotrópico i àmpliament naturalizada en les regions tropicals. Es cultiva també en moltes atres regions.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Herbácea anual o perenne de tallos trepadores que alcancen entre 2 a 4 m d'altura. Les fulls es disponen en espiral, de 3 a 7 cm de llarc per 1,5 a 6 cm d'ample, ovado-acorazonadas i en llarcs peciols. Les florés en forma de trompeta, de 3 a 9 cm de llarc, sorgixen de les aixelles dels fulls en cims. Solen ser de color blau a violeta en l'interior blanc i al final groc. El frut és una càpsula redonejada de 8-10 mm en llavors negres i dures d'uns 4-5 mm.[2]

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

En cultiu, esta espècie és molt confosa en Ipomoea violacea.

Horticultura

[editar | editar còdic]

Numerosos cultivarés de I. tricolor en diferències en color de les flors s'han seleccionat para planta ornamental: 'Blue Star', 'Flying Saucers', 'Heavenly Blue', 'Heavenly Blue Improved', 'Pearly Gates', 'Rainbow Flash', 'Summer Skies', 'Wedding Bells'.

A voltes és una espècie invasora per la seua velocitat de creiximent i prodigiosa producció de llavors.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Les llavors d'esta espècie es consideren de toxicitat menor per als sers humans.[3]

Use alucinogen

[editar | editar còdic]

Les llavors contenen un alcaloide, la ergotamina. Han segut utilisades des de l'antiguetat per molts pobles originaris de Mèxic com alucinogen; conegudes pels Aztecas com tlitliltzin, paraula náhuatl per a "negre"cita requerida en un sufix reverencial. En Sudamérica, les llavors es coneixen com badoh negrecita requerida.[4]

L'us tradicional va ser descobert per Richard Schultes en 1941 descrivint l'us pel mexicà natiu. Després es varen publicar més estudis en 1960, en Thomes MacDougall i les llavors de Ipomoea tricolor usades com a sacraments pels zapotecas, a voltes mesclades en llavors de Rivea corymbosa, una atra espècie en una composició química similar, en lisergol en lloc de ergometrina.

La propietat alucinógena de les llavors es deu a la ergina (amida de l'àcit d-lisérgico, o LSA), encara que la validea de l'atribut seguix en disputa. Mentres la ergina està llistada com una substància d'Esquema III en EE. UU., atres parts de la planta no estan controlades, i llavors i plantes encara es comercialisen.

Les llavors també tenen glicósidos, i eixos composts causarien nàuseas, encara que hi ha experiències de que no hi ha efectes negatius quan les llavors no estan curades en cap pesticida. Pero en usuaris sense experiència manifesten mal de cap i rampas, per la presència de glicósidos.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ipomoea tricolor va ser descrita per Antonio José de Cavanilles i publicat en Icones et Descriptiones Plantarum 3(1): 5, pl. 208. 1794[1795].[5]

Etimologia


Ipomoea: nom genèric que procedix del grec ips, ipos = "cuc" i homoios = "paregut", per l'hàbit voluble dels seus tallos.

tricolor: epítet llatío que significa "en tres colors"

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ipomoea tricolor» (en en). GRIN Global. Consultat el 2 de febrer de 2021.
  2. «Ipomoea tricolor» (en en). eFloras. Consultat el 2 de febrer de 2021.
  3. «Ipomoea tricolor» (en en). NC State. Consultat el 2 de febrer de 2021.
  4. «:: Térmens d'entrada - Diccionari Enciclopèdic de la Medicina Tradicional Mexicana :: Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana» (en és). www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx. Consultat el 2026-06-20.
  5. «Ipomoea tricolor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de novembre de 2014.
  6. Sinònims en Tropicos

Enllaços externs

[editar | editar còdic]