Anar al contingut

Iphiclides podalirius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
podalirio (Iphiclides podalirius)
Per a el personage de la mitologia grega vore Podalirio.


La podalirio[1] (Iphiclides podalirius) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Papilionidae àmpliament distribuïda per la regió Paleártica. Pel seu tamany i vistositat és una de les palometes més cridaneres i conegudes de la fauna europea.[2][3] Linnaeus, 1758.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una de les palometes més grans d'Europa, podent alcançar les femelles una envergadura d'entre 55 i 75 mm.CR Els mascles són llaugerament més menuts. Les ales tenen un fondo groc o blanc-groguenc sobre el que destaquen cridaneres i decreixents bandes negres llongitudinals. Les ales posteriors posseïxen, ademés, un gran ocelo blau parcialment cercat de negre i de roig i una coa molt cridanera. En la seua àrea de distribució, l'únic papiliónido en el que es podria confondre és el macaón (Papilio machaon), del que diferix clarament pel disseny de les taques alares, el color predominantment clar de la part atrassera de les ales anteriors i la coa de l'ala posterior, molt més desenrollada.

En els seus últims estadis de desenroll, la oruga és de color vert, en una banda groguenca en l'esquena, de la que ixen cap als costats una série de bandes oblicuas que porten cridaners punts rojos. És una oruga rechoncha (no passa de 4 cm de llongitut), en el cap molt retret, que diferix moltíssim en la seua forma de les orugas d'atres papiliónidos. Com totes elles, no obstant, posseïx un osmeterio, orgue defensiu que emet substàncies repelents i que desplega quan se sent amenaçada.

Àrea de distribució

[editar | editar còdic]

Palometa àmpliament distribuïda per les zones templades d'Eurasia, observant-se des d'Europa Occidental fins a la península aràbiga, la Índia i China. En Europa, la seua àrea de repartiment alcança, cap al nort, els 54 graus de latitut. La seua presència en Gran Bretanya i en Escandinavia tan sol és ocasional i conseqüència de l'arribada de migrants. S'ha convertit en una espècie molt escassa en gran part dels països d'Europa central, provablement pels importants canvis sofrits en les pràctiques agrícoles i l'organisació del paisage (a on han desaparegut gran part de les bardices de #prunyonera i de majuelos). Està protegida per la llei en alguns països europeus.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

Com ocorre en moltes espècies de palometes, el número de generacions que s'observa depén de la latitut i de l'altitut. En Europa central i en altitut, tan solament s'observa una única generació que vola de maig a juliol. Més al sur, pot haver entre dos i quatre generacions, sent el seu periodo de vol molt més ampli, de març a octubre en la regió mediterrànea.

Plantes nutricias

[editar | editar còdic]

Les orugas s'alimenten de diferents espècies de rosáceas arborescentes, entre les que destaquen les dels gèneros Prunus (incloses les espècies cultivades), Pyrus, Crataegus, etc.

Variacions

[editar | editar còdic]

En el nort d'Àfrica i la península ibèrica, esta palometa diferix de la forma nominal per tindre un color netament més clar. Alguns autors ho consideren com un criteri suficient per a elevar eixa forma al ranc d'espècie (Iphiclides feisthamelii).[4] No existixen, no obstant, clars indicis de que aixina siga i, fins que la genètica no ho demostre clarament, és preferible mantindre una posició prudent al respecte, ya que no s'observa una clara transició entre abdós formes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Monasteri #León, I. (Coord.) et al. 2017. Proposta actualisada de noms comuns en castellà per a les palometes de la península ibèrica, Balears i Canàries (Lepidoptera: Papilionoidea). Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa (S.I.A.), nº 60: 463–483.
  2. http://www.asturnatura.com/especie/iphiclides-feisthamelii.html Iphiclides P. feisthamelii
  3. http://www.learnaboutbutterflies.com/europe%20-%20Iphiclides%20podalirius.htm Iphiclides podalirius
  4. Iphiclides en funet.fi

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tolman, T. & Lewington, R. 2002. Guia de les palometes d'Espanya i Europa. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-36-9.
  • Carter, D. J. & Hargreaves, B. 1987. Guia de camp de les orugas de les palometes i arnes d'Espanya i d'Europa. Edicions Omega, Barcelona.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]